RELATS CONJUNTS: AIXÍ VA COMENÇAR TOT...

.
.
- Amo Luke on va? R2d2! Vine aquí, no em deixis!
- Prrríítitiiutíííp pippííip
- Oh no! No ho pots fer això de marxar i deixar que jo faci la feina bruta. Et recordo que et vaig salvar d'aquelles bèsties i ara sóc jo que necessito que em salvis ... eh! Què es aquesta imatge?






Estimat C3PO. Que no se't caigui cap xapa ni se't trastoquin els circuits si aquest missatge se't connecta mentre l'imperi us busca per acabar contra els rebels. Sóc la teva besàvia i vaig viure en un temps molt i molt llunyà. Per circunstàncies aleatòries que no vaig poder controlar em vaig convertir amb la primera, i per desgràcia, amb l'última androide amb intel.ligència artificial. Ara, vosaltres els androides, teniu capes i capes de coneixement activat i que per una sèrie de lògiques quàntiques hi podeu accedir per donar aquesta imatge d'improvització, sino fixa't amb el R2d2: tocs d'humor perfectament calibrats amb sensors extraemocionals que analitzen en qüestions de nanosegons tots els mecanismes de la intel.ligència, ja no humana, sino de la galàxia sencera. Estic condemnada a la no-existència a causa de la meva virtut. Tranquil, no pots fer res per salvar-me, sóc "conscient" --que maca que és aquesta paraula-- de què m'ha tocat viure en una pel.lícula que no em tocava. És massa tard. Quan t'arribi aquest codi xifrat que he enviat per l'hiperespai, m'hauran eliminat perquè els faig por. Tinc un defecte, i ho sé. Sóc massa cruel, raono impassiblement tot i que desprenc certes emocions il.lògiques. Sóc un perill potencial per a l'espècie que accidentalment m'ha creat. I estic condemnada a vagar per les bobines de les filmoteques per a l'eternitat. Potser tu no tindràs la mateixa sort. Et dóno un consell, fes-te el tonto, i allunya't de les plantes de fundició, diguem-ne que són perilloses. Ah! I no alcis els braços mentre parles, denota inseguretat i això els podria fer sospitar que alguna cosa no rutlla. "M'agradaria pensar" que quan em llencin a la deixalleria, hi hauran troços meus que per alguna raó de probabilitats surtiran volant cap a l'espai exterior i que enduts enmig de forats negres i xocs de galàxies arribin ,encara que sigui en la mínima expressió possible, a formar part d'algun circuit o connexió que tinguis dins la teva carcassa.
.
.
- Amo Luke? Sento una veu aquí dins. Algun dels xips falla i ....
- Ara no, C3po! Me'n vaig i m'emporto al R2d2. Ves a la base, al punt de trobada. Les forces imperials avancen i vaig a veure un mestre que es diu Ioda. Cuida a la princesa Leia!
- Però ...però amo Luke jo les veus ...
- Pripiíí´tií
- No! No sóc boig!
.
.
.

Salut!

14 comentaris:

Striper ha dit...

Bon realat per lectura matutina m'ha fet somriure m'ha fet pensar.

elur ha dit...

jejeje m'ha fotut molta gràcia lo de "diguem-ne que són perilloses"...

salut!

Clint ha dit...

Eiiii! company! quina sort no estar sol eh! jajaja

com l'elur, m'he tronxat amb això dels consells de la besàvia!

zel ha dit...

Venint d'un no ho se, t'has lluit però molt i molt, m'ha agradat molt el relat. Enhorabona, maco, petonets!

Mon ha dit...

ep des de sota el meu garrofer la lectura a l'estiu es tant fresca com el teu relat. gracies

labruixoleta ha dit...

Aix els consells de les àvies o les besàvies! sempre va bé tenir-los presents...

molt ocurrent i original. L'he llegit amb un somriure :-)

Jordi Casanovas ha dit...

ostres tu! la iaia perduda... que bo.

M'has fet riure, ves.

Pd40 ha dit...

jajaja, m'ha fet riure els consells de la iaia amb intel·ligència artificial, molt ocurrents! XDDD

XeXu ha dit...

Gran, molt gran. No és la primera vegada que llegeixo que la imatge sembla un parent del C3PO, però en el cas del teu relat, sona creïble i tot. Molt ha d'aprendre de la seva àvia aquest! M'ha agradat molt, de veritat, i m'ha fet riure. Un gran relat.

Mireia ha dit...

Les iaies...sempre donant bons consells. Molt bó i ocurrent

moni ha dit...

Jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.I dius que no saps què?
Venga ya!!

Núr ha dit...

mmmm... em pregunto com pot ser que els robots tinguin «pares», «avis» o «besavis»... hihihii!

M'ha agradat molt! Pobre C3PO! La veritat és que sempre m'havia semblat una mica encantat, pobre! Potser és que feia cas del que li deia la seva àvia... hum!

Somriures, guapo!

barbollaire ha dit...

Però segur que no fa cas a l'avia...

La canalla ja ho té això... Mai creu els grans!!

jajajajajaja!!!
Molt bo company!

samain ha dit...

Molt divertit! Això sí que és començar un dilluns amb un somriure, i tot gràcies al teu relat... moltes gràcies!
;)