CARTA A UN QUEIXAL 1

Benvolgut queixal,
Deixa de tocar-me els nassos, deixa de tocar-me els collons perquè estan vermells i inflats de pensar les 24 hores només amb tu, per tu i només de tu parlo a tothom, monotema, monoqueixal i la gent se'm queixa amb raó: Què no existeixen les teves vacances? Què fan els teus fills? Records a la dona! ...I jo vinga a parlar del queixal, a queixar-me i mirar-me només el melic, vull dir el queixal, i ...Estimat queixal, la vida sense tu continua. T'amenaço directament a sortir de la meua boca encara que em quedi arruinat, encara que vegi les estrelles que encara han de nèixer en algun lloc remot de l'espai infinit, com aquest dolor que em corca el cervell. Tinc càries al cervell! Perquè la teua imatge, queixal meu, navega entre mils i mils de neurones (bé, ara no tantes) i va clavant agulles d'alarma ara que són quarts de tres del matí d'aquest puto dissabte? Diumenge? Veus! Ja no sé ni on sóc. Sé que t'estàs venjant de mi, que si tinguéssim una conversa imaginària després de fumar un peta ( ara torno....) aniria més o menys així:

Jo: Tio, no et passis, que em fot un mal de la òstia.
Queixal: T'ho mereixes!
Jo: Jo?
Queixal: No em cuides, no em vigiles, no em coneixes. Passes del teu cos, no te'l cuides, no et poses en forma, no pares de menjar guarrades, de fumar, de fustigar-me amb el raspall com si fos un mer objecte i sàpigues que sóc molt sensible i m'has abandonat!
Jo: Ostres! Jo no sabia...
Queixal: Els meus germans també agonitzen amb aquesta tortura i no tardaran a rebelar-se...
Jo: Ostres! i ARA QUÈ FEM?
Queixal: Jo ja no tinc remei, i reconec que estic morint matant i fins al final. La lliçó és clara. Espavila't!
Jo: Buf! Collons de peta! I lo fotut és que té raó...

Estimat queixal! Dilluns truco al dentista sens falta i prepara't!


.
Salut!