SOL


Últimament m'hi fixo amb el sol
La llum
L'escalfor
Els colors

El sol de l'alba, el de la posta, les ombres al migdia
El calendari solar

Ara, sempre que puc, m'agrada estendre les mans al sol i rebre l'escalfor.
Sento que m'omplo d'energia, de calidesa, de benestar.

Abans em pensava o em creia més llunàtic, més nocturn. I ho continuo sent.
Això no ha canviat. Les neurones les sento que em treballen més pel vespre.
Estan més relaxades i més fluides.

Això no vol dir que no descarti el sol.
Ara l'integro en la meva vida i em sento més ple.

Odio torrar-me al sol, anar a la platja al migdia.
Visca el sol!


Salut!

3 comentaris:

sanset i utnoa ha dit...

Sempre m'ha semblat curiós que la paraula sol (d'estar sol, soledat) i el Sol (astre) tinguin tan en comú!

Salut!
Utnoa

zel ha dit...

Jo ja patia, em pensava que el post parlaria de solitud... diu que mirar el sol mati i posta és curatiu...prova-ho!

Joana ha dit...

Abans era com una sargantana...hores i hores al sol. ra sóc d'hivern...però malgrat tot no puc viure sense sol. Més que mirar-lo m'agrada sentir la seva escalfor.ës com un carrgador de bateries!:)
Salut!