tag:blogger.com,1999:blog-51154115903043283612024-02-08T01:15:38.303+01:00TOCAT DEL CARGOLTocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.comBlogger59125tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-11072055223966114742010-10-18T11:37:00.000+02:002010-10-18T11:37:05.287+02:00TORNEM AL NEGRESi amb els ulls oberts no paro de fotre'm òsties....<br />
si ho veig tot negre potser en pari alguna<br />
i qualsevol llum serà benvingudaTocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-51972770294161389062010-06-15T23:42:00.001+02:002010-06-15T23:46:18.328+02:00HOLA, EM DIC PEP I SÓC ESCLAUDesprés de 37 anys respirant sense parar –per sort!- m’ha il.luminat una veritat com un temple. Sóc un esclau. He nascut amb unes manilles que s’han tornat més fortes i opressores. El treball que han fet sobre mi ha estat lent i meticulós, fruit d’anys i anys d’evolució -o d’involució, com us plagui descriure-ho-. Sóc fill d’esclaus i nét d’esclaus. Llarga tradició que es perdura fins a un punt on l’home va decidir tornar-se esclau per no voler veure, o no voler saber, o sense saber-ho i sense veure-ho, tant se val. Visc amb aquesta condició, amb aquesta circumstància, aquesta motxilla plena de repressions, i segurament... no! Segur que els meus fills la duran. Ara bé, abans miraré de buidar-la una mica, si puc, i que puguin arribar tan lluny com el cor els hi digui.<br /> Sóc esclau. Esclau del temps, de viure en aquesta època, d’aquest univers, d’aquesta terra que ens pinten com única, de deus inventats per reprimir, de deus inventats per no veure que som nosaltres els deus, de l’home, de la dona, dels fills, dels pares, de la familia, de la gravetat, de la lluna, del sol, de la natura, de les lleis, de les guerres, de la pau, de l’amor, del sexe, de l’espasa, del regals, dels rius, del mar, de les ciutats, de la contaminació, de la foscor, de la por, del més enllà, del cor, dels pensaments, de les discussions, dels conflictes, de les emocions, dels sentiments, dels sentits, del que veig, del que no veig, del que m’imagino, del que és evident, de la feina, de les notes, de les mirades, dels judicis, de la crítica, de les abraçades, del que s’espera de mi, dels desitjos, dels objectius, de la competició, de les medalles, de la glòria, de la fama, de l’enveja, de la covardia, del desamor, de l’exigència, dels somnis, de la tecnologia, de l’oci, de la dispersió, de les drogues, de la mentida, de la veritat, del cel, de l’infern, de tancar les portes amb clau, de posar alarmes, del despertador, dels diners, de tolerar i acceptar ser un esclau, de no voler ser res més que un esclau, de ser tan fràgil com la flama d’un encenedor, del telèfon, de mantenir els amics a distància, de mantenir tot el món a distància, de conèixer més esclaus, d’esclavitzar, de la llibertat....<br /> Si no hi haguessin esclaus, la llibertat existiria?? Potser seria un estat natural, com l’ombra d’un arbre on pots anar quan et vingui en gana i ajeure’t.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-8546262737223127192010-05-30T23:16:00.002+02:002010-05-30T23:40:26.223+02:00EL PROBLEMA NO ÉS EL BURKAEstic en contra de la prohibició que aquests manaires amb les seves idees brillants fan de l'ús de símbols musulmans sota el pretext de la igualtat i altres ximpleries d'argot democràtic.<br />Jo aquí hi veig una raó molt més poderosa: No pot ser que un país amb gran arrel catòlica hi puguin conviure altres religions. Monopoli espiritual.<br />Si, arguments de pes per estar en contra del burka, vel o com li vulguin dir si que n'hi han, en trobo i no els discuteixo. Que la cultura àrab és una cultura basada en el masclisme i que domina a la dona, si, és veritat. I que nosaltres, que pregonem als quatre vents que som uns tolerants de l'hòstia, ens posem a prohibir... no sé què dir-vos... qui som per decidir pels altres? O és que m'ha de venir algú i dir-me com m'he de cordar els pantalons o a quina distància he de separar els peus quan camino?<br />Posats a fer paral.lelismes i perpendiculades, em recorda aquest decret que desconec si s'ha aprobat, on es prohibeix anar sense roba, o mig despullat, o sense camisa ...tant se val, la qüestió és prohibir, ja que, valga'm deu! Quina visió més horrorosa veure persones amb el tors descobert...potser alimenta engrunes de lascívia que poden acabar en una gran orgia global, us ho imagineu???<br />O que les platges nudistes estiguin arraconades per no caure en la temptació del 'pecat', quan, fills meus, gràcies a aquest pecat, tots estem aquí!<br />La qüestió és prohibir. És fer-se notar.<br />Si prohibissin coses inútils... mmm no sé, per exemple les guerres, l'opressió, les dictadures, els diners, els bancs, les estafes, les manipulacions, la corrupció, les armes...res de l'altra món.<br />Us convido a dir-me què podríem prohibir?<br />Potser algun manaire per atzar cau en aquest blog i se li acudeix alguna idea brillant... o potser algun manaire per atzar cau en aquest blog i se li acudeix prohibir-lo...<br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-62692751760433448412010-03-18T17:52:00.001+01:002010-03-18T17:52:58.808+01:00...Si jo deixés d’abrigar-te,<br />n’estic segur,<br />no passaries fred.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-68172834112789891132010-02-16T10:12:00.002+01:002010-02-16T10:34:20.281+01:00PAM!Us escric perquè m’he desdoblat.<br />El que escriu, o sia jo,<br />no en té ni puta idea del que escriu<br />però escriu i escriu fins a l’extenuació.<br />I a més a més té un petit problema.<br />Cada vegada que escriu,<br />lentament com si fos un virus,<br />les paraules agonitzen,<br />tremolen,<br />es sulfuren i es dispersen al buit,<br />desapareixen!<br />A sobre tinc una pistola<br />al clatell i per alguna raó amagada<br />sé del cert que quan pari d'escriure<br />PAM!<br /><br />A punta de pistola apunto al que escriu, o sia jo,<br />i l’obligo a escriure fins a l’extenuació.<br />Em sento dictador del meu esclau<br />i per alguna irrefrenable conducta malèvola,<br />li vaig esborrant les paraules que va escrivint<br />per dessesperar-lo,<br />desfer-lo anímicament<br />i esfonsar-lo en la misèria.<br />I estic atent, molt atent<br />al mes mínim indici,<br />a la petita insinuació,<br />a la lleugera possibilitat<br />de quan aixequi el llapis,<br />llavors...<br />PAM!<br /><br />Si premo el gatell deixaré d’escriure?<br />Llavors és possible que agafi el relleu<br />i que algú que sóc jo,<br />desdoblant-me,<br />m’apunti amb la pistola i em faci dessesperar eternament.<br />Jo decideixo.<br />Continuo apuntant o escrivint.<br />Heus aquí la qüestió....<br />PAM!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-79496916390369166742009-11-01T20:30:00.002+01:002009-11-01T20:48:30.167+01:00LES CASTANYES A LA PLATJAEstan canviant els hàbits? Estic canviant jo? M'estic fent gran?<br />Em sento inmers en una cursa de fons sense arribada: córrer, córrer i córrer i no paris de córrer. I la llum? I la porta oberta? La sortida d'emergència? És això el que vull? O no? Dubto, i dubto si dubto quan dubto del que dubto.<br />Apart de dubtar, en què sóc un gran entès, amb molts de màsters i matrícules d'honor, hi ha moments que em sento fòssil. Que vaig per la vida amb ànima de fòssil. Sento que també fossilitzo el meu entorn. Tinc pensaments fòssils. Hi ha una llei universal que diu: som el que pensem. Doncs ara ja sé d'on ve la meva fossilització. Fàcil, no?<br />Apart dels fòssils, que deixaré que el meu panteòleg interior se les apanyi com vulgui i com pugui, m'agrada que el fred es resisteixi a venir. No m'agrada el fred.<br />És curiosa la manera que tinc de funcionar. Des de fa temps estic absort en llegir pàgines web de denúncia del sistema, de vacunes, de grip A, de desigualtats, de negocis, de manipulacions, i com més llegeixo, més apàtic em torno, més m'aixoplugo de tota aquesta tempesta informativa. Ara he provat de llegir una novel.la normal, al costat de la tauleta de nit, al capvespre, en el silenci, i pam! no me n'adono que ja és acabada, devorada i oblidada. Tanta absorció de coses puc fer i després oblidar-ho? Em pregunto què faig amb el meu temps. De moment escriure banalitats com aquesta i que algú que també no sap que fer amb el seu temps (he he) m'ho llegeixi.<br />Apa adeu!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-5158342409287769022009-10-06T09:40:00.002+02:002009-10-06T09:52:38.172+02:00EVITEM EL CONTACTESi senyores i senyors, la nova premissa, el cant que més escolto d'una manera subliminal, la lletra petita del nostre contracte social diu que evitem el contacte. Si no ens feu cas, com diuen els llumenetes pensants que ens manen, és que ens inventarem una nova grip mortal, que assolarà la humanitat si no seguiu les instruccions de no tocar-se, no fer-se petons, no abraçar-se. Això juntament amb la posada en marxa d'armes de manipulació massiva (la tele), un virus sida perquè no follem a tort i dret, la idolatració de l'individualisme i el consum i una hipoteca per tothom com diu molt bé la nostra preuada constitució. Una gran presó a voluntat pròpia.<br /> -Hola! Què tal?<br /> -Bé, ui no et dono la mà, és que no l'he rentat..<br /> -...i?<br /> -Ja saps, la grip del porc<br /> -Bé, un petó si que ens el podem donar?<br /> -Ui ui, no, i jo com sé que tu no tens la grip?<br /> -A la merda!<br /><br />Sabeu què, el que saben molt bé aquests llumenetes pensants és que si ens toquem molt, ens fem molts de petons i moltes abraçades i a sobre ens agrada.... ja no ens cal tenir llumenetes pensants... així que... endavant!!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-20646682119039210812009-09-13T23:35:00.004+02:002009-09-13T23:38:58.629+02:00SI FOS....<br />Si fos la terra...<br />Faria fora l'ésser humà a patades.<br /><br />.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-71623586415543095932009-08-25T10:14:00.003+02:002009-08-25T10:29:37.618+02:00SOMNIS<div>.</div><br /><br /><div>Vull compartir un somni. </div><br /><br /><div>Diuen que en el món dels somnis, tot és possible. Absolutament tot. L'inconscient és un pou infinit de coneixement i saviesa i el somni és una galleda d'aquest coneixement i saviesa que serveix per refrescar-te i calmar la set.</div><br /><br /><div>Dins el meu somni tenia uns poders molt especials. Tenia el do de fer desaparèixer tots els bancs i caixes del món. Zas! Ja no hi eren. I com que es feia realitat, doncs anem a eliminar la font de poder: els diners. Zum! Tots cremats i incinerats. Uau! Quin plaer! També volia destruir tot allò que serveix per a matar, les armes. Plas! Cap ni una! I també se m'acudia coses com trossejar les teles, la publicitat, tots els panys i claus que serveixen per a empresonar i empresonar-nos, tot fora. Flash! Crash! Ziummm! </div><br /><br /><div>Llavors quedava l'humà, desposeït de tot allò que serveix per a imposar, tota eina que pogués posar-lo per damunt d'unaltre esser humà. </div><br /><br /><div>I llavors em venien dues opcions: O ens matem a òsties o vivim plegats amb el que tenim, comú a tots. Tu decideixes!</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><br /><br /><div></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6cnVFlAoMtjp6dLIFh6ifO1KvpNiDQZhEd2TLsoBy-8g2YhTb6EU3QlaCVR11_cn_OMeUnOL3H9co48KeBh5nlq2UWbH4xKBwhCz0JozY1_V6qR3A3K6sh9LUvvR9afRrEs9JcNzKZftN/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373815270008652018" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 110px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6cnVFlAoMtjp6dLIFh6ifO1KvpNiDQZhEd2TLsoBy-8g2YhTb6EU3QlaCVR11_cn_OMeUnOL3H9co48KeBh5nlq2UWbH4xKBwhCz0JozY1_V6qR3A3K6sh9LUvvR9afRrEs9JcNzKZftN/s200/images.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div>Fa molt de temps, em vaig trobar una persona que em va dir que la vida és com un gran taulell d'escacs. Hi han les peces blanques i les negres, i tu decideixes amb quines vols jugar.</div><br /><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Salut!!</div><br /><div>.</div>Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-61454849266463139802009-08-24T17:25:00.003+02:002009-08-24T17:34:16.993+02:00INVASIÓ POSTVACANCES.<br />Oh no! Ja els veig! S'acosten i enerven a les mans les armes digitals.<br />L'horitzó n'està ple d'aquests exèrcits que han torturat amb els seus flaixos i canells tots els racons del món i ara esmolen els connectors usb per aixoplugar-nos dins la seva existència.<br />Estic perdut, no tinc escapatòria possible. Ni un mal de queixal ja em pot servir d'excusa per aguantar sessions quilomètriques de colors en pantalles planes, d'anècdotes que sempre passen al mes d'agost, ni un abans ni un després (quina casualitat!).<br />Cap escut serveix per a res, ens deixarem arrossegar per aquesta corrent, aquesta plaga, aquest mercat d'obssessions entestades a eternitzar allò que no es pot eternitzar, i quan la gran tempesta s'apaivagui i vingui la calma, felicitarem com correspon al nostre invasor desitjant que almenys s'ho hagi passat bé, qualsevol altra cosa és un atemptat contranatura.<br /><br />Salut! i bones vacances hagiu tingut...<br /><br />.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-80763842298396812532009-08-21T12:05:00.002+02:002009-08-21T12:13:48.835+02:00SOL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1G7JLniOKka_TceRg5useoJrafDSVf-6Bmgb_EH3Izs55pCLB5RPk8PzZvbM2J2ihKfMAtu9MoyHIj8_EnRRWNgOOVQqQ-Dndwm-p7BCMOFhKgnfm1MBNtxakNqEbP7jdRVpW2arcXLF1/s1600-h/sol.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372356323569825234" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1G7JLniOKka_TceRg5useoJrafDSVf-6Bmgb_EH3Izs55pCLB5RPk8PzZvbM2J2ihKfMAtu9MoyHIj8_EnRRWNgOOVQqQ-Dndwm-p7BCMOFhKgnfm1MBNtxakNqEbP7jdRVpW2arcXLF1/s320/sol.jpg" border="0" /></a><br /><div></div>Últimament m'hi fixo amb el sol<br />La llum<br />L'escalfor<br />Els colors<br /><br />El sol de l'alba, el de la posta, les ombres al migdia<br />El calendari solar<br /><br />Ara, sempre que puc, m'agrada estendre les mans al sol i rebre l'escalfor.<br />Sento que m'omplo d'energia, de calidesa, de benestar.<br /><br />Abans em pensava o em creia més llunàtic, més nocturn. I ho continuo sent.<br />Això no ha canviat. Les neurones les sento que em treballen més pel vespre.<br />Estan més relaxades i més fluides.<br /><br />Això no vol dir que no descarti el sol.<br />Ara l'integro en la meva vida i em sento més ple.<br /><br />Odio torrar-me al sol, anar a la platja al migdia.<br />Visca el sol!<br /><br /><br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-70603025786768760142009-08-09T03:01:00.002+02:002009-08-09T03:04:50.403+02:00CARTA A UN QUEIXAL 2Per incompliment de les normatives que marquen el degut descans del portador de tan horrible queixal, aquest queda confiscat fins a nova ordre, sota custòdia de la unitat preventiva de càries, i serà portat a consulta del dentista on se'l sotmetrà a un judici popular i serà motiu d'acompliment de la sentència que allà es dicti. Sense més preàmbuls, me'n vaig a dormir.<br /><br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-42814660434206571622009-08-09T02:36:00.003+02:002009-08-09T03:01:23.864+02:00CARTA A UN QUEIXAL 1Benvolgut queixal,<br />Deixa de tocar-me els nassos, deixa de tocar-me els collons perquè estan vermells i inflats de pensar les 24 hores només amb tu, per tu i només de tu parlo a tothom, monotema, monoqueixal i la gent se'm queixa amb raó: Què no existeixen les teves vacances? Què fan els teus fills? Records a la dona! ...I jo vinga a parlar del queixal, a queixar-me i mirar-me només el melic, vull dir el queixal, i ...Estimat queixal, la vida sense tu continua. T'amenaço directament a sortir de la meua boca encara que em quedi arruinat, encara que vegi les estrelles que encara han de nèixer en algun lloc remot de l'espai infinit, com aquest dolor que em corca el cervell. Tinc càries al cervell! Perquè la teua imatge, queixal meu, navega entre mils i mils de neurones (bé, ara no tantes) i va clavant agulles d'alarma ara que són quarts de tres del matí d'aquest puto dissabte? Diumenge? Veus! Ja no sé ni on sóc. Sé que t'estàs venjant de mi, que si tinguéssim una conversa imaginària després de fumar un peta ( ara torno....) aniria més o menys així:<br /><br /><strong>Jo</strong>: Tio, no et passis, que em fot un mal de la òstia.<br /><strong>Queixal</strong>: T'ho mereixes!<br /><strong>Jo</strong>: Jo?<br /><strong>Queixal</strong>: No em cuides, no em vigiles, no em coneixes. Passes del teu cos, no te'l cuides, no et poses en forma, no pares de menjar guarrades, de fumar, de fustigar-me amb el raspall com si fos un mer objecte i sàpigues que sóc molt sensible i m'has abandonat!<br /><strong>Jo</strong>: Ostres! Jo no sabia...<br /><strong>Queixal</strong>: Els meus germans també agonitzen amb aquesta tortura i no tardaran a rebelar-se...<br /><strong>Jo</strong>: Ostres! i ARA QUÈ FEM?<br /><strong>Queixal</strong>: Jo ja no tinc remei, i reconec que estic morint matant i fins al final. La lliçó és clara. Espavila't!<br /><strong>Jo</strong>: Buf! Collons de peta! I lo fotut és que té raó...<br /><br />Estimat queixal! Dilluns truco al dentista sens falta i prepara't!<br /><br /><br />.<br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-2075040488726113592009-07-09T12:38:00.003+02:002009-07-24T13:36:15.212+02:00SENSACIONS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjsOqUR-CD7-LAfO0fwadTojsdJ6H-9lA4ddIcZnr2eiJzvnOX85VJlc4gqxwBNxbWlAtMWGOLRlYI0l_nG-sPew1rhcDHnBM7CV1mkjeirpWafic1K8oo2qf6OkUjamqArTl8C10vOyr/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361989046728187042" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 98px; CURSOR: hand; HEIGHT: 130px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjsOqUR-CD7-LAfO0fwadTojsdJ6H-9lA4ddIcZnr2eiJzvnOX85VJlc4gqxwBNxbWlAtMWGOLRlYI0l_nG-sPew1rhcDHnBM7CV1mkjeirpWafic1K8oo2qf6OkUjamqArTl8C10vOyr/s320/images.jpg" border="0" /></a><br /><div>Avui per motius de feina he tornat a entrar a una església.<br />Feia anys i panys que no hi entrava.<br />Basílica de Santa Maria de Mataró.<br />He intentat que les sensacions em diguessin alguna cosa,<br />el cap ja m'ho deia: fuig, fuig... com si fos un pobre diable.<br />Més que la majestuositat (ostentosa i innecessària) m'he intrigat per les entranyes.<br />El cervell en stand bye.<br />I no he pogut resistir cert fàstic i pànic alhora.<br />Olor de rascumit, vell, encartronat, humit.<br />Tacte enganxifós, de pols viva, tot suava.<br />Gust de putrefacte, costava d'empassar aquella àurea, la gola plena de fang.<br />Sorolls que rebotaven per tot arreu, cercant alguna sortida per respirar i ser lliure.<br />La vista clavada en les figures, en els quadres, en les columnes, en l'espai.<br />Amb les sensacions ja n'he tingut prou.<br />Quan he sortit, he bufat: buffff!<br />Llavors m'he enrecordat del meu passat: familia catòlica, educació catòlica (és com si et fessin un forat al cap i amb un embut t'introdueixen els evangelis, la moral, la doctrina i no sé quantes mentires més...)<br />Llavors m'he preguntat que és curiós que la gent tingui fe en tot això (la gent és lliure, Pep, és lliure)<br />Llavors he estat content d'haver fugit de tot això, que ja no sigui meu.<br />Abans amb odi, amb ira, amb crítica.<br />Ara amb calma. I em surt: ja s'ho faran!<br />I perquè escric tot això? No ho sé .. ja m'ho faré, no?<br />Salu!!</div>Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-40594808835285880562009-06-18T18:53:00.000+02:002009-06-18T18:55:39.608+02:00AIXÒ M'HA AGRADAT.....<br />"La Vida Segun Quino..."<br /> <br />Pienso que la forma en la que la vida fluye está mal.<br />Debería ser al revés. Uno debería morir primero para salir de eso de una vez.<br />Luego vivir en un asilo de ancianos hasta que te saquen cuando ya no eres tan viejo para estar ahí.<br />Entonces empiezas a trabajar, trabajar por cuarenta años hasta que eres lo suficientemente joven pare disfrutar de tu jubilación.<br />Luego fiestas, parrandas, drogas, alcohol. Diversión, amantes, novios, novias, todo hasta que estás listo para entrar a la secundaria...<br />Despues pasas a la primaria y eres un niño (a) que se la pasa jugando sin responsabilidades de ningun tipo.<br />Luego pasas a ser en bebé y vas de nuevo al vientre materno, y ahi pasas los mejores y últimos 9 meses de tu vida flotando en un líquido tibio hasta que tu vida se apaga en un tremendo orgasmo...<br />¡¡¡¡ESO SI ES VIDA!!!! <br />Quino<br /><br />.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-36765481852701722532009-06-09T20:38:00.001+02:002009-06-09T20:39:55.094+02:00LA PORTA DEL PARADÍS NOMÉS S'OBRE DES DE DINS.........<br />.<br />.<br />Així que...<br /><br />Relaxa't i endavant!<br />.<br />.<br />.Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-12909883618727085512009-03-12T22:21:00.005+01:002009-03-12T22:28:51.640+01:00SABATES.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xfJtD5WtQbxTmH3o4JjWX3pYOskEJpqf-bfSDbWgXD2FfINMjfTJy6CZrCy3MzKBJnCTcDoSqNDiSkYjVlq8mdu-jQM6r6gOM8Nj8t8KGHyQcvbaIbHqwSGZN5hDJwHuHj71T5Cm8yeq/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5312415724023650914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 174px; CURSOR: hand; HEIGHT: 81px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1xfJtD5WtQbxTmH3o4JjWX3pYOskEJpqf-bfSDbWgXD2FfINMjfTJy6CZrCy3MzKBJnCTcDoSqNDiSkYjVlq8mdu-jQM6r6gOM8Nj8t8KGHyQcvbaIbHqwSGZN5hDJwHuHj71T5Cm8yeq/s400/images.jpg" border="0" /></a><br /><p align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrwFJanGPOO8WfG0w3zebFiL0NQssa8wHQL92G2gJgndXlQlcy647OxtkHE7REJglL0UVaoOfkZk1islbV0oPtqOQQ24Jlr-83Ero83l2Vtm8WOD2uxRYLm2ojW9HAFv_mkMLoWPBwzzCf/s1600-h/images.jpg"></a></p><br /><div><br /></div><br /><div><br />Si per tirar unes sabates al Bush li cauen tres anys de presó,<br />responeu-me sisplau:</div><br /><div><br /></div><br /><div>Quants anys de presó es mereix el Bush?</div><br /><div><br /></div><br /><div></div><div>Collons de món! </div>Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-21198833257857070942009-03-09T17:40:00.004+01:002009-03-09T18:22:19.209+01:00TORNAR A ESTUDIARDit i fet! Tenia forces dubtes i molt de cangueli -un sac ben ple que hores d'ara ja és mig buit- i és un tipus d'estudi que per sort no necessita colzes ni memòria, sino experiència i il.lusió. I valentia, molta valentia.<br />Pensava obrir un nou blog i tenia molts números de què fos anònim i abocar totes les sensacions que m'anessin passant, descarregar-me de tensions i nudrir-me d'energia anònima. No ho he fet perquè ja em costa ser constant (lo que em costa actualitzar el blog, escriure comentaris, contestar-ne els que em feu arribar -en definitiva, mimar-vos una mica!-) i crec que ho aniré fent en aquest blog meu, que és el que tinc i que és el que sóc.<br />Lo que estic estudiant, més que estudiar millor seria dir-ne: lo que m'estic formant és per ser terapeuta gestalt. No sé si ho heu sentit alguna vegada o no, tampoc en faré una gran explicació, igual unaltre dia, qui lo sap.<br />A mi, el que em fa content de tota aquesta moguda era que jo pensava que quan acabés aquesta formació, poder-me dedicar a ser terapeuta, tenir recursos per guiar a altra gent que trobi el seu camí, sigui quin sigui i faci el que faci, i m'atabalava, em posava nerviós, em desviava per la tangent sentint-me un xic inferior a l'altra gent que s'hi vol dedicar o que s'hi dedica, veient que l'altra gent, doncs, o bé era educadora social, pedagoga, psicòloga, psiquiatra o diplomada o llicenciada en alguna especialitat. Jo no arribo tan lluny a nivell d'estudis i la meva feina poc o res té a veure en exercir de terapeuta, per tan, poc apicable els coneixements que estic adquirint a la meva quotidianeitat laboral. És clar que puc compaginar la feina del museu per una banda i la de terapeuta per unaltre, tot i així, aquest sentiment d'inferioritat es resistia a sortir, a deixar-se veure, vaja, m'amargar-va la il.lusió, qualsevol expectativa, pla de futur o somni.<br />Fins que ho vaig focalitzar en una cosa que per molts currículums, per moltes anades i vingudes cap als claustres que hagués pogut fer, ningú em podia treure ni retreure (més aviat seria retreure'm a mi mateix), el fet de ser pare de tres nens i viure aquest dia a dia tan intens, de tantes baixades i pujades emocionals, d'aquest compartir i d'aquest créixer cada cop més conscient.<br />M'he decidit, per ara, perquè la vida mai se sap les voltes que pots arribar a fer, a centrar-me més en el mon infantil, de la relació pares-fills, de la familia. Aquí em quedo. És un bon punt de partida, és un punt que em sento segur de mi mateix, és un punt prou estable per estar-hi i començar.<br />Uau! Quin rollo! Per avui ja n'hi ha prou.<br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-49716137020144628042009-02-19T17:20:00.002+01:002009-02-19T17:32:10.413+01:00MALA FEM'ho pregunto, no ho sé.<br />Potser és mala fe? Manipulació?<br />No en tinc ni idea.<br />Penso que hi ha mils de milions de persones que s'aixequen cada dia i donen gràcies per aixecar-se, i que no saben que els vindrà, si tindran prous diners per pagar els deutes, si tindran prou valor per arribar al migdia, si l'aigua del pou que està a uns quants kilòmetres s'haurà assecat, o si podran aquell dia alimentar a tota la canalla famèlica que s'amuntega sota els seus braços, que si algun fill de puta, o dos, o tres o més, decideixen en aquell dia gastar unes quantes municions per provocar una ximple guerra (totes són ximples) perquè estan avorrits o simplement per envejes i cobdícia i resulta que tu, que ni et va ni et ve, tens la puta mala sort de viure aprop. El món s'escandalitza? No pas! Ens tornem insensibles. No ens afecta si no ens toca, si no ens esquitxa la misèria. I fa dies que llegeixo, amb indignació, que un senyor que ha guanyat vuit medalles d'or ha fumat marihuana. I tothom a fer debat. Tothom el condemna. I ell ha de demanar perdó. Hipòcrites!!!Estúpids!!<br />Jo fumo marihuana, i què?<br />Hi han coses que són més importants!<br />Un cop vaig llegir: Atureu el món que jo baixo!!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-15584988271856843862009-01-11T13:11:00.003+01:002009-01-11T13:14:53.112+01:00MAGS.<br /><br /><br />Aquests són el meus mags d'orient!!<br /><br /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290008158695790466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo825HqBd8BM6ff6IwObk_1kPF3XeTlGTuEtXsRxRCAG9UjrTL-5aNXL1m-NxVBN0hN50ConYUbf7M4RJb72tTOpWj5vRk8m0k2kQTiVHGJJqZ5oc3mUzKX4tPlnL3QZMDcIu2S8QovePt/s400/DSC00301.JPG" border="0" /></p><p> </p><p>Cada dia porten un munt de regals!</p><p>De fet, ells ja són un regal!</p><p> </p><p>.<br /></p>Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-17242444973522010012009-01-10T13:32:00.002+01:002009-01-10T13:37:10.895+01:00ANYComença unaltre any.<br />Unaltre número que canvia.<br />A cada segon canvia el segon fins que madura i es torna minut.<br />A cada minut n'hi van més fins que es tornen hores.<br />les hores es desfan per convertir-se en dies, en setmanes, en mesos i finalment en anys.<br />I van passant els anys i llavors, quan maduri, quan n'acumuli uns quants a sobre dels que ja tinc, hi haurà un moment, un instant, un segon fugaç en què això es desfarà, es dispersarà, es disgregarà, es fondrà i...<br />altra volta a començar?Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-90140049326814956552008-12-06T13:15:00.002+01:002008-12-06T13:29:10.898+01:00FILLSM'embolico. I també embolico als meus fills sense adonar-me'n.<br />Dubto. I faig dubtar als meus fills.<br />Tinc por. I ells s'instal.len en aquesta por. I des d'una atalaia insinuen que allà no és lloc per a ells i no hi puc fer res. Com en l'atalaia on vivia quan els meus pares m'hi van posar sense adonar-se'n. Una atalaia que m'ha costat enderrocar i que encara queden restes per poder-s'hi amagar.<br />Ja puc anar llegint llibres, articles, opinions... sento que no hi puc fer res si primer no faig res per a mi, si em quedo adormit veient com la vida passa pensant que algú altre vindrà amb la seva vareta i en un plis plas em rentarà la cara i m'ensabonarà de pastissos plens d'ideals.<br />Ara sento que jo tiro del carro, del meu carro que sempre he deixat que els altres el regnin, i prenc la direcció que vull sense demanar explicacions ni donar-ne. No vull que ningú més em tiri, em guii, em sotmeti entre discursos plens de flors i espines.<br />Construeixo tres carros. Un per cada fill que tinc. I els ensenyo com funciona, dins els meus límits, sense teoritzar, i que cada cosa que fas, que penses, que dius, que sents et vingui del més enllà, de les profunditats del cor, i que per molt que em preocupi pel futur, ja no és meu, és seu.<br />Aprendre a deixar. Deslligar. Abans, però, deslligar-me de tot allò que arrossego.<br />Som-hi!!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-129592807510769522008-11-11T16:50:00.004+01:002008-11-11T17:07:34.779+01:00TINC GANES DE TUAvui decideixo estar amb tu. I amb tu. I amb tu. M'agradaria estar amb tots, però sé que no puc. I que tots estiguéssiu amb mi. Tranquils, no em passa res. Bé, sempre passa alguna cosa, per petita que sigui, per insignificant que pugui semblar ja és alguna cosa que passa. Si decideixes tancar els ulls, girar la cara, amagar el cap, ajupir-te, tapar-te les orelles, guixar a sobre o bé esborrar, trencar el paper, penjar el telèfon, fer un reset, desendollar-te, inflar-te de pastilles o de rom, no podràs evitar que allò que passa i que no vols veure, passi. No és el tema tampoc. No em vull esplaiar en conceptes metafísics sobre coses que circulen al nostre costat, a dins, per sobre i per sota, o més lluny o més aprop. Tinc ganes de tu. Tinc ganes d'escoltar-te. tinc ganes de veure't. Ves per on, em ve de gust. Ho penso i el somriure apareix, sense encanteri ni art de màgia, és natural i és meu. Veure com mous els llavis i que ens creuem les mirades. D'obrir el cor i sentir la teva presència, sense criticar-te ni jutjar-te ni voler canviar-te. Tinc ganes de tu. I de tu. I de tu. I quan hi ets, quan hi som, no existeixen els sistemes, ni les guerres, ni les terres malaltes, ni el destí. Quan hi som, quan som, la pluja em sembla més pluja i el vent més vent. El sol brilla més dins les teves mans i m'escalfen l'ànima. No sé, avui tinc ganes de tu.<br />Salut!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-87265347080115102912008-10-21T15:09:00.000+02:002008-10-21T15:31:34.426+02:00CRISISOficina d'atenció a l'eurodependència.<br /><br />- Bon dia! Què podem fer per vostè?<br />- Hola, sóc la Caixa i tinc un problema<br />- Expliqui, expliqui...<br />- És que em fa una mica de vergonya i no sé si...<br />- No es preocupi. Estem en crisis i estem aquí per ajudar-lo.<br />- Gràcies! Sóc drogadicte. Em vaig enganxar a l'euro quan vaig conèixer la bombolla immobiliaria (el meu camell personal) i des de que aquesta es va desinflar no tinc res per fotre'm a les venes.<br />- Tranquil. Fa poc que tenim una partida d'euros per injectar a entitats com vostè que s'han enganxat. Millor això que no pas delinquir pel carrer, no creu?<br />- Si estic desesperat. Tinc el mono. Necessito euros!!!<br />- Abans de tot, els que tenia abans, on són?<br />- Em van enganyar. Vaig donar-los a canvi de futur...<br />- Ai el futur... com es pot comprar futur? Com es pot fer negoci amb el futur? Que no sap que el futur sempre és incert.<br />- Abans no.. ara per desgràcia si...<br />- Faci el favor d'omplir aquest qüestionari i passi per la consulta que prepararem la xeringa amb euros. Al braç dret o esquerra?<br />- Al dret, per suposat!<br />- Sap que a canvi d'aquesta injecció, vostè té l'obligació de venir aquí quan el requerim per veure com evoluciona el seu estat, a fer-se proves, anàlisis i si cal, a entrar en un programa de desintoxicació de l'avaricia per si aquest remei no dóna el resultat esperat.<br />- Oh si! Compti amb mi. Té la meva paraula.<br /><br /><br />La Caixa surt contenta, inflada, té euros que circulen per les seues venes, se sent poderosa, rica, luxuriosa. Treu el mòbil i truca al seu amic en banc.<br />- Hola Banc! Ja ho tinc! Han caigut en el parany! Tinc el cos ple i podré fer el que vulgui ja ja<br />- Molt bé, jo he passat a primera hora i també els he convençut amb aquella cara tan trista que poso a vegades, quan les coses no funcionen. Quedem per a veure amb què podem especular?<br />- Si! Marxa ,marxa! El meu cos em demana festa!! <br />______________________________________<br /><br /><br /><br /><br />El que més em fot és que apart de pagar una hipoteca, amb els meus impostos estic pagant l'avaricia d'alguns que encareixen tots els productes per cobrar més. Jo no ho entenc! Collons de món!Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5115411590304328361.post-53812994532908163432008-10-13T15:03:00.019+02:002008-10-13T23:01:38.827+02:00RELATS CONJUNTS: 1,2,3 RESPONDA OTRA VEZ<div></div><br /><div></div><br /><div><em></em></div><br /><div><em></em></div><br /><div><em>----</em> En Jordi de cal Mugró m'ha robat (és un dir) la idea. I com que he hagut de pensar-ne unaltre història, l'he posat per aquí ja que hi havien certes tendències que no es podien desaprofitar. Qualsevol semblança amb la realitat és pura xiripa i no en sóc responsable dels pensaments que us puguin originar. Salut!--- </div><br /><div><em></em></div><br /><div><em>Mayra Gómez kemp</em>: Bienvenidoss a otra edisión del concurso más famosso de la histooria de la televissión. Aquí tenemoss nuesstra primera pareeja invitada. Se trata de... Xordi de cal mugró y de Sel. Bienvenidossss! </div><br /><div></div><br /><div><em>Públic</em>: Plas! Plas! Plas! (<em><span style="font-size:85%;">el cartell d'aplaudir fa llumenetes</span></em>)</div><br /><div><em></em></div><br /><div><em>Jordi i Zel</em>: (<em><span style="font-size:85%;">mirant les mussaranyes</span></em>) Ah! Mmm Hola!</div><br /><br /><div><em>M.G.K</em>: Vaamoss a por la primera pregunta. Miren con musha atensión a la fotografia y díganme por 25 séntimos de euro, personaas que por su proporsión anatómica y que sean famoosas puedan montar en tan voluminooso corsel, y no vale desir la suegra, los vesinos o el jefe. Por ejemplo, Montserrat Caballé! 1,2,3 responda otra vés, Montserrat Caballé!</div><br /><div></div><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5256730417389778530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNgBXaxAIni_VDqscJu_RwTUImx_rYS7VOelR5n5-NhqwXl3_ryy4BUYN3cD1y2fOLgWokeIwlT41W_uxblfHXBdTb5rYuwMcMkVwa6IlS679Un-qCXFQSoTvzzMm_sSFlCFpGPJR1GiCl/s200/Caballodebotero.jpg" border="0" /><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Comença tu, tia! (<em><span style="font-size:85%;">en Jordi empeny a la Zel</span></em>)</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: No, què dius, tu...que em fa vergonya... (<em><span style="font-size:85%;">la Zel es posa vermella</span></em>)</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Au va vinga, que aquesta és fàcil .. i a més a més això és idea teva! (<em><span style="font-size:85%;">en Jordi clava una mirada assassina a la Zel)</span></em></div><br /><br /><div><em>M.G.K</em>.: Venga, je je je(<em><span style="font-size:85%;">somriure colgate</span></em>) que empesamos a contar, je je je</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Valeeeee.... Montserrat Caballé!</div><br /><br /><div><em>Germanes Hurtado</em>: Cling!</div><br /><br /><div><em>Rellotge</em>: Tic Tac Tic Tac Tic Tac...</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Mmm.. Pavorotti!</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Ronaldo!</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Florentino Fernández!</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Rosa d'Esp...glups! ...d'operació triumfo</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Torrente!</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Papà Noel!</div><br /><br /><div>Jordi: El gordo del Gordo y el Flaco</div><br /><br /><div>Zel: Maradona!</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Mmmm.. Osti ara no me'n surt cap, Zel, què val l'Striper?</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Otres tu, no ho sé, millor que no, és conegut però aquí no crec.. Si el programa es fes a Manresa...</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Osti tu, com es diu aquell que surt a Lost?</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: S'assembla al Sevilla dels Mojinos... ho tinc a la punta de la llengua...</div><br /><br /><div><em>M.G.K</em>.: Se estaaá acabandoo el tiempoooo...</div><br /><br /><div><em>Rellotge</em>: Tic Tac Tic Tac Tic Tac</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: Clar! El Sevilla dels Mojinos escocíos!</div><br /><br /><div><em>Zel</em>: Ostres, ostres, a veure..El Danny de Vitto?</div><br /><br /><div><em>Jordi</em>: (<em><span style="font-size:85%;">amb un somriure maliciós</span></em>) Les germanes Hurtado!</div><br /><br /><div><em>Germanes Hurtado</em>: Clink! Moooooooc! Uooooooooouooooooooo! Crash! Pam! Cling!Cling!Cling! Paf! Clonk! Trunk! (<em><span style="font-size:85%;">Histèriques colpejen tot allò que troben al seu pas i sort que s'entrebanquen entre elles, sino pobre Jordi i Zel, que per cert aprofiten la confusió per tocar el dos</span></em>)</div><br /><div></div><em>Rellotge</em>: (<em><span style="font-size:85%;">Encara funcionant</span></em>) Tic Tac Tic Tac (<em><span style="font-size:85%;">crash</span></em>!) Tiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic (<em><span style="font-size:85%;">ara ja no</span></em>)<br /><br /><br /><div><em>M.G.K</em>: Pienso, je je je que ha habido una 'res-pues-ta' incorrecta, veaamos que disen nuestras queridiísimas hermanas Hurtado. Les recueerdo que este programa lo ven millones de persoonas y mushoos de ellos son niiños dulses que acompañaados de sus papás sonriien je je je y se lo paasan muy bién con nosotros así que les pido un poquiito de por favor guarden la compostura. Adelante!</div><br /><br /><div></div><br /><div><em>Germanes Hurtado</em>: Gilipolla! Sinvergüensa! Qué te ha creioo caraculo! Va a vé, te va a tragá el caballo enteo pó la boca!!!! Aghhh! Me da el sofoco! Aire, aire! A mi la guardia civiiiií!!</div><br /><div></div><br /><div><em>M.G.K</em>.: Pasamos a la publicidad. Volvemos enseguida... (... ...) ...Dónde coño se han metido esos dos? A la calle con ellos!!</div><br /><div></div><br /><div><em><span style="font-size:85%;">(Al cap d'un temps, de la porta dels estudis de la tele, surten la Zel i en Jordi. Aquí intentem reproduir una conversa gràcies al testimoni d'un indigent que dormia la mona just al costat)</span></em></div><br /><div><span style="font-size:85%;"></span></div><br /><div><em>Zel</em>: Jordi, tio, t'has passat! Espero que no ens hagi vist ningú, quina vergonya.</div><br /><div></div><br /><div><em>Jordi</em>: És que no ho podia resistir. Les veia tan, tan, tan (<em><span style="font-size:85%;">aquí fa un gest amb les mans com si abracés un elefant</span></em>) que no ho he pogut resistir. I són famoses, no?</div><br /><div></div><br /><div><em>Zel</em>: Home, si ho mirem així, tens raó. </div><br /><div></div><br /><div><em>Jordi</em>: Sort que és un programa grabat. La Marta es pensa que sóc al Gran Prix veient en Lance Amstrong com guanya el seu dinovè National. I tu què has dit als nens?</div><br /><div></div><br /><div><em>Zel</em>: Jo? Que anava a una manifestació. Tens 'suelto' que em ve de gust una birra.</div><br /><div></div><br /><div><em>Jordi</em>: Si, aquí tinc el xec amb les peles que hem guanyat... Tres euros! Convido jo!!</div><br /><div>.</div><br /><div>.</div><br /><div>.</div>Tocat del cargolhttp://www.blogger.com/profile/15355108085893518292noreply@blogger.com14