Em posaria a plorar cada vegada que un nen plora per falta d'afecte. Després de tenir tres fills, puc entendre que per ser el que sóc, he tingut uns pares al darrera que m'han cuidat i alimentat i estimat. Que tota la humanitat sobreviu per uns pares al darrera, siguin aquests bons o dolents, cruels o bondadosos. Tots, si hem sobreviscut, és per l'amor d'una mare.
Em posaria a plorar davant la caixa dels records que no puc recordar, de l'oblit que s'amaga i que no em deixa veure ni sentir ni compendre el meu paper dins d'aquest món.
Em posaria a plorar.
1 comentari:
hola! t´he caçat! jeje. Jo també ploraria, de llegir-te s'em posa la pell de gallina. Jo, de moment només ho somiu!El divorci és el que té-
Petons humits
Publica un comentari a l'entrada