DESFER

No sé desfer el temps. No sé què és el temps, potser és una cosa que va passant, a vegades més lenta i a vegades no tant, a vegades ni em dóna temps per veure com passa i a vegades m'avorreixo d'aquell estat en què tot va passant d'una manera en què sembla que res es mogui. No té un caminar regular, una velocitat constant... això de mesurar el temps és un invent dels humans per por d'acabar lelos en algun centre i al mateix temps per tenir-nos controlats i acotats i limitats en un únic espai i que ningú gosi revoltar-se i esbrinar per si mateix que el temps més que una coordenada, una idea, una abstracció, és una putada que carreguem a l'esquena, com un rellotge gegantí i que la busca dels segons ens fot clatellada, la busca dels minuts ens estomaca i la busca de les hores ens encadena dins la presó dels calendaris. És la dictadura del despertador.

M'agradaria saber desfer el temps. No conèixer ni la paraula aviat ni tard. Anar desfilant fil a fil, sense presses. Poder desbotonar la camisa que ofega el coll. Posar un picarol dins el rellotge de sorra i sentir com baixa suaument, tintinejant per la pendent i quan s'aturi dins l'embut cling! agafar el rellotge, obrir l'armari, ficar-lo i tancar la porta, sortir al carrer i respirar l'aroma d'aquelles emocions que no s'etiqueten, que les porta el vent i tu decideixes si les segueixes o en deixes anar de teves i que es confonguin formant espirals per l'aire.

Voldria tenir aquest do, aquest poder, per esborrar tot indici de temps, escombrar les engrunes que pas a pas deixem oblidades pel camí, i dir: Mireu el sol! Mireu la lluna! Si no ens trobem, doncs no patim, que si volem, algun moment ens trobarem! I si ens trobem, mira què bé! Anem a celebar-ho tant com volguem!

Salut!!

8 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo crec que ens agradaria a tothom pero reloj si marca las horas.

moni ha dit...

Avui necessitava un post així. Gràcies per dedicar temps.
salut!

eva al desnudo ha dit...

Cada vegada escrius més bé amic.
M'encanta com veus el temps que tu voldries, m'encanta que digues això de: la dictadura del despertador, és exactament el que es. Petons sense tic tac.

Núr ha dit...

Qui va inventar el temps? O qui va decidir com mesurar-lo? Qui va decidir que calia mesurar-lo? Aquest algú era conscient que estava creant la manera de governar tota la humanitat?

A mi m'ha agradat sobretot això de sortir al carrer i respirar l'aroma d'aquelles emocions que no s'etiqueten, que les porta el vent i tu decideixes si les segueixes o en deixes anar de teves i que es confonguin formant espirals per l'aire. Em fa la sensació de llibertat... d'emocions i sentiments voleiant per tot arreu, com una brisa... Tan de bo el temps no existís i m'hi pogués passejar durant... fins que em cansés i em vingués de gust fer alguna altra cosa! :)

Molt bonic, sí senyor!

labruixoleta ha dit...

Totalment d'acord: el despertador és un dictador autoritari i de crits insoportables que mentalment estavello contra el terra cada matí.

Arriba el cap de setmana. Bon moment per mirar el sol i la lluna i deixar que desaparegui el temps.

Salut :-)

Joana ha dit...

Com el vent que el sents i no el veus... Com l'aigua que s'escapa entre les mans...
Ironies de la vida . Allò que no podem mesurar és el que ens porta de corcoll!
Bon cap de setmana sense rellotge!!!

caliope ha dit...

Bé, em considero afortunada perqué jo fa temps que em llevo sense despertador, per circumstàcies de la meva vida. Recordo quan l'havía de fer servir, que de tant sentirlo ja gairebé no el sentíes, y el dissabte no t'enrecordaves d'aturar-lo i sonava ... merda! ja no puc tornar a dormir ...

He tornat!, no sé si aquesta vegada l'adsl aguantarà tots els dies, pero he fet els deeures i ja teniu post

zel ha dit...

Ja! Desfer el temps!!!! Jo també somio truites, rei, i també tinc alguna cosa al cap que canviaria, però...c'est la vie, que diuen! Petons!