RELATS CONJUNTS: HE TORNAT


Ei, no t'espantis... No comencis a cridar d'una manera histèrica que em rebentes els tímpans i no corris com un llamp si saps qui sóc...que no t'enrecordes? A la sorra, jugant de sol a sol...quan érets un nen que s'avorria molt i cavalcàvem sobre les ones...no t'enrecordes? Si vàrem riure molt, i els reis, nobles i prínceps ens tenien por i s'inclinaven... fins i tot els pirates, tan xerramecus que són, quedaven muts al nostre pas..i aquell crit? els va deixar acollonits..tu creus que ens volien abordar...pobres passarells!..No te'n vagis, he estat molt de temps al fons del mar.. i saps! He reflexionat molt i tinc ganes de tornar a jugar, de travessar el mar i veure món, no m'ho pots fer això... si si , has crescut, ja no ets un nen, però tens fills, que jo ho sé tot, i vull que me'ls presentis que me'ls enduré a veure món com vaig fer amb tu, que pugin a la meva cua quan hi hagi una tempesta i puguin vigilar el vent. Si, un nen i una nena, dos millor que un, no trobes?.. Eo, on vas? Que sóc en PUFF! ... Snif!!

22 comentaris:

Clint ha dit...

Molt bé! Mentre anava llegint em venia la cantarella al cap! ostres tu...quan li cantava al meu gran sempre acabava plorant...al petit ja no ho intento!

Núr ha dit...

oooooooooh! Puff, el drac màgic!!! molt ben trobat!! :)
els dracs viuen per sempre, prò els nens es van fent grans...
pobret Puff!

Nits ha dit...

Que maco. M'agrada pensar en aquells moments de la infància on l'imaginació ho dominava tot i ens feiem un mon a mida, sent herois de les nostres històries.

Hi ha coses que al crèixer perdem i és una llàstima, creiem que la somniar desperts i imaginar és cosa de nens i no és cert. Ès fantàstic!

Salutacions!!!

Nits ha dit...

Que maco. M'agrada pensar en aquells moments de la infància on l'imaginació ho dominava tot i ens feiem un mon a mida, sent herois de les nostres històries.

Hi ha coses que al crèixer perdem i és una llàstima, creiem que la somniar desperts i imaginar és cosa de nens i no és cert. Ès fantàstic!

Salutacions!!!

Jordi Casanovas ha dit...

ves, ja ens ha sortit l'animeta kumba. I és que tots tenim un passat.

kpitana ha dit...

el drac màgic...bons anys, bons records..tu saps que aquesta cançó la cantava el famós doctor Estivill..si el del nen a dormir.

de totes maneres gràcies per tornar a la infància..

Striper ha dit...

Molt be!!! a veura si ja et quedas dema pasa per casa meva.

Tocat del cargol ha dit...

CLINT: A mi també em posava trist aquesta cançó... sempre m'ha agradat tocar-la. Algun dia els hi cantaré als nanos.
NUR: Mentre siguem nens amb cara d'adults tindrem el nostre drac aprop!
NITS: Somiar no té edat ni sexe ni religió ni raça ni res de res...és llibertat!
JORDI C.: Pos si! Animeta Kumba durant cert temps, i després la rockera, la heavy, l'alternativa...i moltes més fins a arribar a conjuntar-les totes!
KPITANA: Si que ho sé...el que passa és que l'Estivill i jo tenim moltes diferències de criteri i prefereixo escoltar-la per mi mateix encara que desafini que nop pas per ell...qüestió de gustos!
STRIPER: Ja he passat. Tot un detall que pensis en mi. Salut company!

XeXu ha dit...

Molt bo, barrejar la imatge amb el drac màgic li dóna un toc especial, no se m'hagués acudit mai. Molt ben trobat.

AINA ha dit...

com era? puf era un drac màgic que vivia al fons del mar.. jaaj

molt bonic el relat. històries passades i bones estones espero..la infància, quina epoca aquella!! molt xulo

aina

zel ha dit...

Que maco, però que dolç, m'ha agradat molt i molt, mira que n'ets d'enginyós! Petonets!

Pd40 ha dit...

Ben trobada aquesta història del Puff! Crec que la solució seria reconvertir-se en còmic o videojoc, s'ha de fer mediàtic (en un reality no, si us plau)!!

estripanits ha dit...

Molt bé, molt bé, ben trobat! M'ha agradat...

Tocat del cargol ha dit...

XEXU: Va ser veure el drac i venir-me la cançó al cap.
AINA: Una guitarra, un foc de camp, els estels. Una infància a estones divertida.
ZEL: Gràcies guapa!! Petonets rebuts!
PD40: Millor unaltre cançó i que els nens i el drac juguin per sempre encara que es facin grans.
ESTRIPANITS: Salut! Celebro que t'agradi!

Joana ha dit...

Au! Quantes vegades no l'he cantada i l'he ensenyat als nois dels casals i colònies!
preciós! Ja l'ha taralejo...

Déjà vie ha dit...

nen aqui t'has lluit. Es genial, una canya. Kina bona idea!! puff era un drac magic. que maca la cançó. Enhorabona.

Venus ha dit...

Els nens creixen massa ràpid, i els adults no ens adonem que hem de ésser nens més aviat.

Una passada de text.

:)

moni ha dit...

Vaig estar enamorada d' en Puff molt de temps. Preciós el relat.

Tocat del cargol ha dit...

JOANA: Ai...quins records!!
DÉJÀ VIE: Bufa! És que la cançó te ganxo i deixa anar molt la imaginació.
VENUS: Salut per contestar! Als nens coses de nens... i als adults...de tot!!!
MONI: Jo volia ser el nen que viatjava amb ell... i no deixar-lo mai!

barbollaire ha dit...

La cançó sempre l'he trobada una canya.
Ja sigui la versió de Peter, Paul & Mary o la dels Falsterbo 3.

El teu relat... Bé Wendy també va créixer...

Escolta si veus en Puff avisa'm i li passo la meva adreça i que em vingui a buscar..

;¬)

samain ha dit...

En Puff no és només un drac: és de les primeres cançons que intentaves rascar a la guitarra, és la que cantaves a l'esplai en les vetllades, és el K7 deixat pel monitor de Peter, Paul& Mary, és... un munt de records! Ja ho diu la lletra: els dracs viuen per sempre. Felicitats pel relat!
;)

caliope ha dit...

Molt bó, en PUFF! jajaja! moltes vegades cantada a les colònies, aquelles que a mi personalment no em feien gens de gràcia! aquella olor de campament quan arribaves a casa. La meva mare ens feia despullar al rebedor, i directes a la banyera! Ai! quins records de bocates esclafats a la motxilla, de sucs vesats, i de cantimplores de plàstic o de metall amb la funda verda!!! Fitxat tu el que provoques amb el PUFF!