RELATS CONJUNTS: AVUI TINC MANDRA...


Avui tinc mandra d'escriure, mandra de pensar, mandrar d'apretar el cervell i que en surtin unes quantes gotes d'inspiració que serviran per omplir algun buit que m'inquieta. Avui, mentre miro aquest quadre he decidit que no escric res sobre ell, no tinc ganes de lluitar contra el que no es pot lluitar, no tinc ganes d'inventar una història en què no hi crec. Avui, just que m'havia decidit a escriure, he vist el quadre i és que no puc, ho juro, els dits se'm garratiben, les mans se m'adormen i agafo rampes als ulls i no em puc concentrar. Avui que tinc aquest quadre al meu davant, tanco els ulls i sento una veu llunyana, melosa i quasibé divina que em convida a deixar-ho tot, em convida a desar la vida en un calaix i agafar la mà que se m'allarga entre les notes místiques d'alguna revelació de temps antics. És evident que quan sento això, d'escriure diguem-ne que no és el moment. Ara les notes es fan més audibles, i un so llunyà com de selva m'envolta i noto que respiro aromes salvatges i una sensació de vertigen se m'apodera i la cadira la qual m'hi estic es va fent més suau, més allargada. Tinc por d'obrir els ulls i pensar que tot és un somni, així que com que la sensació és plaent continuo amb la mateixa postura. Un desig es va apoderant de mi. I aquest desig es va tornant realitat quan la veu m'acarona l'orella i la mà m'envolta perquè descansi en una mena de llit, quan la música se'm torna viva dins el cor i les aromes s'eixamplen de tanta puresa. Sé on sóc i m'agrada, així que ho sento, no m'inventaré cap història sobre el quadre, me'n vaig a viure en el quadre, amb bona companyia, i si vosaltres voleu perdre el temps escrivint doncs vosaltres mateixos, jo me les piro.... salut!

19 comentaris:

Anònim ha dit...

deixa'm escriure un parell de paraules per dir-te que te n'has sortit molt i molt bé. i espero que tothom tingui un lloc on evadir-se! a vegades va bé!

Jordi Casanovas ha dit...

sort que no tenies ganes d'escriure, que si n'arribes a tenir...
M'ha agradat el teu escrit.

Striper ha dit...

Ah jo encara també tinc mandra, pero me ha semblat un relat molt bo.

zel ha dit...

Ja ja, que llest que ets, que llest, quina pura anada cap a allà on ningú ens emprenya....em trec el barret virtualment, ho has aconseguit!

... ha dit...

Fins i tot quan no et fa mandra de pensar i no el volen fluir les paraules, trobo que et surten escrits preciosos.

Mira, potser és el què hauria de fer jo ara, menys escriure i més viure coses que em portin un somriure, viatjar amb la ment a llocs on les coses vagin millor, enlloc de viatjar sempre on van malament. Tu, mira que m'apunto!!!!

Una abraçada!!!!!

Boira ha dit...

Déu ni do, per ser que has escrit amb rampes als ulls i dits garratibats!!! No vull saber com deus escriure quan estàs inspirat!

Bon relat!
Salut!

samain ha dit...

Mandra i inèrcia, sovint ens impedeixen veure el que realment ens agrada i volem, allí on podem fer el que creiem. Felicitats!
;)

Moni ha dit...

No puc imaginar-me si arribes a tenir ganes d' escriure...la sensació està clara. M' encanta compartir el fet de desar la vida al calaix. Intentaré fer-ho demà, avui tinc mandra.
salut

Anònim ha dit...

jajaja, bo bo!! Quin no-relat més ocurrent :)

Déjà vie ha dit...

q m'hi pots fer un lloquet?

Sergi ha dit...

Doncs és un magnífic relat... o no-relat, o des-relat, o digues-li com vulguis, però aquesta sensació d'entrar al quadre no només t'acompanya a tu sinó a nosaltres també mentre llegim el teu escrit. Bona proposta, i molt original!

Tocat del cargol ha dit...

NUR: Gràcies pel comentari i pel premi(??). Poder-se evadir sempre és un 'gustàs' sempre i quan no impliqui deixar de banda coses impoortants!
JORDI C.: Jo també ho penso...si arribo a tenir-ne ganes igual bloquejo el blog...o l'escrit hagués estat infumable..en fi, m'agrada que t'agradi!
STRIPER: Agraeixo els teus comentaris..sempre atent i amatent!
ZEL: Pura chiripa...Els dits m'hi van portar i jo només els vaig seguir fins que Ondia! Això m'ha sortit!
NITS: Doncs ja saps.. a viure que són quatre dies mal contats! Evidentment estaré molt content de què t'apuntis...visca el bon rotllo! Abraçada rebuda!
BOIRA: Casualitats que no ho són...havia de sortir això i no ho amago..deixar-se dur pel que sents! Salut!
SAMAIN: Mandra i inèrcia et porten a estats que sovint t'adones d'allò que no vols i llavors rectifiques i te'n surts com pots...això si, sense oblidar mai qui ets!
MONI: En la mandra deses més coses apart de la vida...remena el calaix que de ben segur que hi trobes coses que t'activaran ,i sempre necessites temps per remenar el calaix...(mandra, avorrir-te)
PD40: No-relat? Ai, jo pens tot el contrari...un si-relat amb majúscules si contem que quatre paraules mal col.locades ja formen un relat!
DÉJÀ VIE: I tant! Estàs convidada sempre que vulguis!!
XEXU: Doncs si t'acompanya la sensació és que no ho he fet malament del tot... la porta és oberta de bat a bat!

[anonymous writer] ha dit...

Caram! així és un luxe, tenir mandra d'escriure, i per postres surt un relat ben curiós, i a sobre ben relacionat amb el quadre ;)

labruixoleta ha dit...

molt bo, i l'anterior (el de no trobo el moment de dir-te), genial tb.

Tocat del cargol ha dit...

AN.WRITTER: Això és el que té començar a escriure i no saber a on aniràs...bé, si, cap al quadre.
LABRUIXOLETA: Gràcies!

Anna ha dit...

Com ja et diu algú altre ¡Sort que tenies mandra i no tenies ganes d'escriure! je,je,je... Molt bé Tocat del cargol, m'ha agradat molt. Felicitats!

Clint ha dit...

Nano, donen ganes de pirar-se amb tu! jajaja bona sortida!

Barbollaire ha dit...

Ondia!!!
És molt bo company!
El dia que tinguis ganes d'escriure no sé que podrem trobar!

Felicitats!

Tocat del cargol ha dit...

ANNA: Gràcies Anna! A vegades la mandra és una força molt poderosa!
CLINT: Doncs ja saps! Aquí hi ha lloc per tots!
BARBOLLAIRE: El dia que tingui gans d'escriure igual ni em trobo a mi mateix...mai se sap! Salut!