RELATS CONJUNTS: BABAU



No sé perquè vaig acceptar! Com n'he estat de babau per dir-li al diable que si, que vull, que em venc l'ànima, que renego del meu pare per aquest tros de regne. Quants dies, quantes nits no he somiat que me'l trobava altra cop, amb aquella cua vermella i les banyes lluents, amb aquell somriure despietat que no vaig saber veure, amb aquella veu que em seduïa, a mi, al fill de deu que el destí em posava sobre la terra per salvar la vida de tants mortals. Què donaria jo, ja sense ànima, per poder aclucar els ulls per sempre i oblidar-me d'aquest paisatge! Han passat segles i no puc baixar a la terra, no hi sóc ben rebut, tothom em defugiria per haver acceptat aquestes terres en comptes de la glòria eterna. No puc anar cap adalt, amb mon pare, que m'ha condemnat a restar aquí per caure en la temptació. I mira que vaig suportar la fam al desert, que les dones se'm tiraven al damunt i les foragitava, que feia miracles a tort i dret, curava malalts i donava la vista a qui no la tenia. Tenia un munt de deixebles i estava a punt d'entrar a la història per la porta gran, i jo, babau com sóc, em ve el diable i em porta aquí adalt i em diu que tot el que veig serà meu si renuncio al meu pare, si renego de ser el fill de deu, i jo, babau, va i li dic que si, que tot allò serà meu, pensant-me que com a fill del pare, què em pot fer aquest pobre diable si tinc més força que ell? Doncs ja veus! El pare s'enfada i em diu: Ah si! Doncs queda't contemplant les teves terres si tant t'agraden! I del diable no n'he sabut mai més res, el ressó de la rialla burleta de quan vaig dir-li que si encara l'escolto i també els meus precs perquè em retornés el que m'era destinat. Mira que en sóc de babau!!!

_____________________

P.D. Sap greu no actualitzar més sovint el blog! Ara tinc cinc minuts i ho he pogut escriure... de totes maneres... Salut!

16 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

una visió alternativa...interessant. Bon relat.

Núr ha dit...

Una visió alternativa d'un conte conegut de tots! M'agrada veure que quan tornes escrius amb ganes, al més pur estil "tocat del cargol". No pateixis, ens administrem les teves dosis de text ben administrades!

:)

kpitana ha dit...

així com llegia em sortia una rialla..mira que ets babau!! una bona història ja contada i com diuen na Núr i en Jordi ALternativa.
bona nit i ha veure si jo m'animo amb el relat..encara no em diu res el quadre..

AINA ha dit...

ai.. aquest diable.. un relat.. diferent.. res, que salutacions. tranquil, t´anem llegint..

labruixoleta ha dit...

ostres, vinc de llegir un altre relat d'aquesta imatge que em transmetia llibertat.

I ara, llegint el teu, ho miro i el sento com un paissatge opressiu, d'una persona que pateix per un error que va cometre.

És curiós com una imatge pot fer sentir sensacions tan diferents. I és clar, això és mèrit vostre que ho sabeu transmetre amb paraules.

Felicitats!

barbollaire ha dit...

Serem originals.
Un relat molt bo amb un toc, com ho diria... alternatiu? X¬DDD

Genial! Molt ben lligat!

Striper ha dit...

Una molt bona narració amb el teu segell personal.Enhorabona.

XeXu ha dit...

Esperem que això no ho llegirà ningú de l'església... una bona idea, i molt ben escrita, sempre ets un dels que em sorprens amb idees que no se m'haguessin acudit mai. Aquesta edició de RC ja en porta uns quants de molt bons, inclòs el teu, m'agrada que hi hagi aquest nivell, perquè fan molt bo de llegir.

gripaublau ha dit...

Molt ben fet, ja era hora de que algú expliqués les coses tal i com van passar :-)

samain ha dit...

Hehehe, ja pot passar això als que no es malfien i es deixen dur a l'hort o a un lloc alt com aquest, sigui quin sigui el seu origen!
;)

Pd40 ha dit...

jajaja, molt original, i el títol li cau molt bé!! Quina imaginació!

Déjà vie ha dit...

ja sabia jo q m'havien engannyat!

Tocat del cargol ha dit...

JORDI C: Potser seria més interessant si fos real, no?
NUR: Ho tinc en compte! Gràcies pels elogis!
KPTANA: Veig que ja te n'has sortit. Salut!
AINA: Perquè te'n fiis d'un diable!
BRUIXOLETA: És el que té, tothom és únic i per això surten coses tan diverses. A veure si t'animes!!
BARBOLLAIRE: Gràcies poeta!!
STRIPER: Gràcies amic! A veure quan t'hi poses!!!!
XEXU: Venint de tu t'agraeixo aquestes paraules! Quan t'agrada escriure, malgrat no tinguis temps, les coses surten com surten...i sou vosaltres qui ho feu millor o no! Igual em patrocina la cope, qui lo sap!
GRIPAUBLAU: I les que no sabem! Salut!
SAMAIN: Sempre cal estar alerta... per si de cas!
PD40: Gràcies!
DÉJÀ: I espera't! El dia que es tiri de la manta diràs: mare meva!!

moni ha dit...

Tens raó, tardes molt en actualitzar el blog i es troba a faltar.Es com anar a casa d' algú i veure que ha sortit a comprar el pa. Jo acabo de tornar a casa meva després d' un break i si està tan bé...per cert un text alternatiu i diabòlic. Petons

Carme ha dit...

Molt divertit i interessant, mirar-s eles coses de s d'una altre punt de vista sempre v a bé. Crec que ens convindria fer-ho sovint això dele s versions alternatives.

Nits ha dit...

Jo no sé de quin llibre parlen els comentaris, aiiii que he de llegir més, però vaja ja et llegeixo a tu i sento la temptació de l'home que no vol abandonar la terra, que pot optar a més però escull la seva terra, passant de ser diví, infinit,...
Una bonica història de l'home que el perden els seus somnis, que escull fer el seu cami