RELATS CONJUNTS: BABAU

No sé perquè vaig acceptar! Com n'he estat de babau per dir-li al diable que si, que vull, que em venc l'ànima, que renego del meu pare per aquest tros de regne. Quants dies, quantes nits no he somiat que me'l trobava altra cop, amb aquella cua vermella i les banyes lluents, amb aquell somriure despietat que no vaig saber veure, amb aquella veu que em seduïa, a mi, al fill de deu que el destí em posava sobre la terra per salvar la vida de tants mortals. Què donaria jo, ja sense ànima, per poder aclucar els ulls per sempre i oblidar-me d'aquest paisatge! Han passat segles i no puc baixar a la terra, no hi sóc ben rebut, tothom em defugiria per haver acceptat aquestes terres en comptes de la glòria eterna. No puc anar cap adalt, amb mon pare, que m'ha condemnat a restar aquí per caure en la temptació. I mira que vaig suportar la fam al desert, que les dones se'm tiraven al damunt i les foragitava, que feia miracles a tort i dret, curava malalts i donava la vista a qui no la tenia. Tenia un munt de deixebles i estava a punt d'entrar a la història per la porta gran, i jo, babau com sóc, em ve el diable i em porta aquí adalt i em diu que tot el que veig serà meu si renuncio al meu pare, si renego de ser el fill de deu, i jo, babau, va i li dic que si, que tot allò serà meu, pensant-me que com a fill del pare, què em pot fer aquest pobre diable si tinc més força que ell? Doncs ja veus! El pare s'enfada i em diu: Ah si! Doncs queda't contemplant les teves terres si tant t'agraden! I del diable no n'he sabut mai més res, el ressó de la rialla burleta de quan vaig dir-li que si encara l'escolto i també els meus precs perquè em retornés el que m'era destinat. Mira que en sóc de babau!!!

_____________________

P.D. Sap greu no actualitzar més sovint el blog! Ara tinc cinc minuts i ho he pogut escriure... de totes maneres... Salut!