RELATS CONJUNTS: VENJANÇA

Oh! No ploris, no. Em pensava que no tenies cor, que no existia dins teu allò que tots anomenem compassió, potser perquè estava coberta per aquesta capa de crueltat i sobèrbia, aquest vestit que any rera any, i sense fre, sense que ningú hagués gosat dir-te que allò que feies i que ja no podràs fer mai més, era pròpia de criatures del mal. I tu ets una d'elles. Oh! Si si, no em miris amb aquests ulls que potser han vessat per primer cop llàgrimes que et surten afilades i punxegudes, perquè no saps que és el dolor fins ara, no has assaborit mai la pena, la tristor, la nostàlgia, la misèria, la por o l'angoixa, i ara, totes juntes et cobriran el rostre i et marcaran les paraules que es perderan com tu molts cops has soterrat les de les teves víctimes. I per fi ha arribat el moment en què la meva vida cobra un nou sentit, un nou despertar, tanco un parèntesis per obrir-ne unaltre, arriba per fi el moment sommiat des d'aquella nit nefasta i que m'ha perdurat dins meu com un martell incansable que clavava entre cella i cella el teu nom, i que potser perduri fins a la meva fi, però amb una ressonància ja no tan metàlica, sino més com de flagell, que m'arrenqui sobtadament del son inmers i em llevi pensant que el teu esperit encara em ronda i es vol venjar. Ara és la meva venjança, però. He aconseguit que la teva dona t'odii i no et perdoni, ni tan sols es compadeixi de tu, que els teus fills et girin l'esquena i que t'apallissin sentint tota la repugnància del món al tocar-te, que hagis quedat desheretat de la fortuna que mai has merescut i que per fi es faci justicia davant tanta crueltat i malicia. M'he fet forta durant tot aquest temps. He viscut durament, m'he prostituit, he après molt i molt amb un sol objectiu, una sola obsessió, un sol destí: tu. Vas vexar, humiliar, violar, apagar la llum que tenia la Neus, la meva mare. Vas esfonsar-la en la decrepitut, en la foscor, la vas convertir en un vegetal amb la mirada perduda en un lloc remot de la seva ment, sense adonar-se que jo existia, que la cuidava. Cada nit es despertava amb crits d'horror i pànic, cada matí es volia treure la vida perquè no suportava cap més pensament, cap més record d'allò que tu li vas infringir, i el seu cor no va poder suportar cap més ensurt. I vas voler fer el mateix amb mi, una nena de dotze anys que no sabia res de res, espantada i fràgil. Ara ja no estic ni espantada ni sóc fràgil. I ja no sóc cap nena perquè tu me la vas robar. I jo t'he robat el teu cor, he aconseguit que et tornis boig per mi, que el més absurd dels desitjos em sigui acomplert, que no pensis en res més. I he aguantat fredament tot aquest temps, he cardat amb tu sabent el fàstic que em fas, però ho havia de fer, i no em miris d'aquesta manera, tu ets cruel per naturalesa i jo he après de tu, som vestits del mateix sastre. T'he xuclat l'ànima com els teus diners que ja no tens. I me'n vaig ben lluny d'aquí a on encara t'espera unaltre infern, l'últim, el definitiu. Suposo que hores d'ara la policia t'estarà buscant per la mort del teu pare, degollat per la daga que innocentment et vaig pendre i que tothom sabia que duies sempre a sobre. I la tens a la butxaca tota plena de sang. I ja sabem com és la policia aquí, amb fam de culpables per poder paliar la seva corrupció i incompetència. I tu ets l'esquer ideal. Espero que et podreixis en el pou d'alguna presó la resta de la teva vida, igual tindràs la sort de gaudir de la forca davant tota la ciutat. Ara ja saps, qui la fa la paga!