TINC GANES DE TU

Avui decideixo estar amb tu. I amb tu. I amb tu. M'agradaria estar amb tots, però sé que no puc. I que tots estiguéssiu amb mi. Tranquils, no em passa res. Bé, sempre passa alguna cosa, per petita que sigui, per insignificant que pugui semblar ja és alguna cosa que passa. Si decideixes tancar els ulls, girar la cara, amagar el cap, ajupir-te, tapar-te les orelles, guixar a sobre o bé esborrar, trencar el paper, penjar el telèfon, fer un reset, desendollar-te, inflar-te de pastilles o de rom, no podràs evitar que allò que passa i que no vols veure, passi. No és el tema tampoc. No em vull esplaiar en conceptes metafísics sobre coses que circulen al nostre costat, a dins, per sobre i per sota, o més lluny o més aprop. Tinc ganes de tu. Tinc ganes d'escoltar-te. tinc ganes de veure't. Ves per on, em ve de gust. Ho penso i el somriure apareix, sense encanteri ni art de màgia, és natural i és meu. Veure com mous els llavis i que ens creuem les mirades. D'obrir el cor i sentir la teva presència, sense criticar-te ni jutjar-te ni voler canviar-te. Tinc ganes de tu. I de tu. I de tu. I quan hi ets, quan hi som, no existeixen els sistemes, ni les guerres, ni les terres malaltes, ni el destí. Quan hi som, quan som, la pluja em sembla més pluja i el vent més vent. El sol brilla més dins les teves mans i m'escalfen l'ànima. No sé, avui tinc ganes de tu.
Salut!