AIXÒ M'HA AGRADAT....

.
"La Vida Segun Quino..."

Pienso que la forma en la que la vida fluye está mal.
Debería ser al revés. Uno debería morir primero para salir de eso de una vez.
Luego vivir en un asilo de ancianos hasta que te saquen cuando ya no eres tan viejo para estar ahí.
Entonces empiezas a trabajar, trabajar por cuarenta años hasta que eres lo suficientemente joven pare disfrutar de tu jubilación.
Luego fiestas, parrandas, drogas, alcohol. Diversión, amantes, novios, novias, todo hasta que estás listo para entrar a la secundaria...
Despues pasas a la primaria y eres un niño (a) que se la pasa jugando sin responsabilidades de ningun tipo.
Luego pasas a ser en bebé y vas de nuevo al vientre materno, y ahi pasas los mejores y últimos 9 meses de tu vida flotando en un líquido tibio hasta que tu vida se apaga en un tremendo orgasmo...
¡¡¡¡ESO SI ES VIDA!!!!
Quino

.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Bones raons per desgracies moltes vegades les acabem capgirant.

Joana ha dit...

M'has fet pensar en la peli " El curiós cas de Benjamí Button".
A mi em va agradat i sorprendre.
Contenta de veure't...

sànset i utnoa ha dit...

quanta raó!

Salut!

*Sànset*

Jordi Casanovas ha dit...

on s'ha de firmar?

Núr ha dit...

uau! Vist així, jo pagaria per viure al revés! :)

Qgat ha dit...

bé, pinta bonic. Però...
el que està fet, fet està. Millor que no deixar-ho per després, que mai se sap si arribarà...

Anònim ha dit...

Se m'acud un greu problema en el món al revés de Quino i és el poc temps que ens quedaria per a gaudir dels nostres fills i la dificultat que suposaria: els pares joves i els fills vells! Jo em quedo amb el model vital que ens ha donat la natura, que, si ens detenim a pensar-lo tampoc difereix massa del proposat per Quino, solament que la mort, en comptes d'arribar en el ventre matern, arriba (generalment) en l'asèptic llit d'un hospital.

Apa, que ja m'he enrotllat massa, bones vacances escolars.

zel ha dit...

El tipus aquest és unic, jo sóc una lectora compulsiva de la Mafalda...per ell, és clar! Petons, nano!

Moni ha dit...

Pues sí...lo del orgasmo sería un gran final