CLOSCA NOVA

Ja feia temps que volia canviar de casa, de feina, de pis, de dona i fills, de ciutat, de vistes panoràmiques, de polítics, de bancs i hipòteques, d'animals de companyia, de sexe, de cotxe i de semàfors, de núvols i d'aigua, de mar, de platges, de móns, de guerres, d'ulleres i de tabac, de calçat i de condons, d'amants i de discoteca, de cervesa i de festes, d'amics i coneguts, de carrers i places i de reis i papes noels i nadals i vacances. Ja feia temps que em volia canviar la cara, el nas i els ulls, els peus i les mans, la panxa, el cul i el coll i la verga i el color dels cabells i de tatuatges. Ja feia temps que voliar canviar el caminar pel volar, l'amagar-me pel ballar, la raó per la bogeria, el solitari per l'orgia, el desert pel bosc i el cel pel mar. Com que TOT no es pot ni vull ni tinc temps en aquesta vida per fer tots els canvis que escric, he pensat canviar de bloc i provar això, provar de canviar l'ensopiment per l'escriure i la por per la vida i les quatre parets de la closca per una amb vistes a tots vosaltres, que em motivi, que em senti orgullós, i que no m'obligui a res. Ara que hi ha canvi, tinc sensació de vertigen al melic i l'abisme sota els peus.
Toca volar.