MARIA









Oh Maria els teus ulls em fan plorar

I la son ja cavalca

Sobre un cavall màgic

Tot el cel anem travessant

Deixant un rastre

Deixant alegria a les llars






Oh Maria el teu somriure és tendre

Amb tu les hores són eternes

I no existeixen els instants

Els rellotges s'aturen o es perden

Tot es veu molt més clar

En aquesta nit serena



Oh Maria jo t'anhelo

Mai el teu destí sabré

Buscarem un camí d'aigua

Entre bombolles pujarem

I ens deixarem endur per l'aire

I qui sap a on anirem


3 comentaris:

nits ha dit...

Hola pep!!!!
T'agraeixo el teu comentari al bloc. Ara he passat i passo uns dies una mica xunga, però tot s'arreglarà. Només queda una opció i és canviar i mirar endavant. Eiii que t'aniré escrivint i espero ben aviat tornar a obrir un bloc. Quan estigui una mica millor l'obriré i et donaré l'adressa perquè estaré encantada que em visitis.

Mentres tu segueix escrivint que les teves paraules són poesia i m'encanta llegir-les, i petonets pels teus tresors petits (tens molta sort de tenir el què tens, ho envejo).

Bé, res, fins ben aviat!!!! Ens veiem!!!! Una abraçada!!!!

P.D. ui lo de xopsuey, ja en parlarem..potser al nou bloc li posaré dies de xopsuey (és broma)

Tocat del cargol ha dit...

Espero el teu retorn amb candaletes, espelmetes i conjurs varis perquè sigui el més aviat possible. Que et recuperis d'aquest sot i t'inflis d'energia. Fins ara!!!!

Tocat del cargol ha dit...

Ei xop suey! Si necessites alguna cosa, per aquests finestrals tinc l'adreça...pots comptar amb mi!