Oh Maria els teus ulls em fan plorar
I la son ja cavalca
Sobre un cavall màgic
Tot el cel anem travessant
Deixant un rastre
Deixant alegria a les llars
Oh Maria el teu somriure és tendre
Amb tu les hores són eternes
Amb tu les hores són eternes
I no existeixen els instants
Els rellotges s'aturen o es perden
Tot es veu molt més clar
En aquesta nit serena
Oh Maria jo t'anhelo
Mai el teu destí sabré
Buscarem un camí d'aigua
Entre bombolles pujarem
I ens deixarem endur per l'aire
I qui sap a on anirem
3 comentaris:
Hola pep!!!!
T'agraeixo el teu comentari al bloc. Ara he passat i passo uns dies una mica xunga, però tot s'arreglarà. Només queda una opció i és canviar i mirar endavant. Eiii que t'aniré escrivint i espero ben aviat tornar a obrir un bloc. Quan estigui una mica millor l'obriré i et donaré l'adressa perquè estaré encantada que em visitis.
Mentres tu segueix escrivint que les teves paraules són poesia i m'encanta llegir-les, i petonets pels teus tresors petits (tens molta sort de tenir el què tens, ho envejo).
Bé, res, fins ben aviat!!!! Ens veiem!!!! Una abraçada!!!!
P.D. ui lo de xopsuey, ja en parlarem..potser al nou bloc li posaré dies de xopsuey (és broma)
Espero el teu retorn amb candaletes, espelmetes i conjurs varis perquè sigui el més aviat possible. Que et recuperis d'aquest sot i t'inflis d'energia. Fins ara!!!!
Ei xop suey! Si necessites alguna cosa, per aquests finestrals tinc l'adreça...pots comptar amb mi!
Publica un comentari a l'entrada