RELATS CONJUNTS: EL MUSEU INVERTIT



Eo!! Què hi ha algú?? No entenc res...què hi fan totes aquestes persones aquí plantades com estaquirots, sense moure's, sense fer res, sense donar senyals de vida, amb els ulls de vidre sense reflexar el que veuen. Semblen talment morts, estàtues vestides de roba estranya, figures de cera embalides, cossos humans dissecats per algun déu morbós, en Hiro que ha parat la corva espai-temps i m'ha despertat d'algun encanteri. Per què em puc moure? Tinc vida, sento escalfor al cor i esgarrifances a les mans. Tinc records? Mmmmm... Imatges de persones mirant-me i dient, comentant, assenyalant, en silenci, adormides, amb cara de mala lluna, fent-se petons...i el pare amb un pinzell i dient-me que em quedi quiet, que no em mogui, que ara vindran i se m'emportaran a no sé quin lloc per no existir, afanyant-se a retocar el quadre, dient-me que pugi i tanqui els ulls i cobrint-me de pintura i jo que m'adormo i que sommio i sento crits i després el silenci i la pols fins que em descobreixen, em pengen, em fan mal i com tot el cos queda encarcarat i quasibé no puc respirar. I ara puc tornar a sortir. On és el pare? Tinc por, val més que em quedi, surto a poc a poc, sense fer soroll, algú em pot sentir, el pare potser. Estic a punt, alço la cama i ja està, podré tornar a ser un nen normal, sense amagar-me. Què és aquest soroll, què passa, torno a dins, no puc, no em puc moure, no sento el cos, el batec que s'acaba i jo aquí a mitges, no arribo a temps, les persones es tornen a moure i jo em torno a quedar quiet, ja no puc tancar els ulls, condemnat eternament a mirar els que em miren, i sense poder dir res, no, no, noooooooooooooooooooooooo......

24 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

jo també trobo a faltar Herois, què facin la segona temporada ja!.

Bon relat!

nits ha dit...

Hola Pep! Veig que t'has mudat i has fet canvi de blog. No m'extranya, bloc.cat falla molt, potser jo també hauré de fer un cop de cap.

De vegades estaria bé poder sortir, com el nen del quadre, de la nostra realitat. La meva, en ocasions, em té molt atrapada, fixada, i se'm fa difícil canviar.

eudald ha dit...

Ei... benvingut als relats conjunts!
Ara he descobert el teu bloc!
En el primer post fas una gran declaració d'intencions. Jo tinc una sensació mooolt semblant i, sí, també crec que em toca volar!
Enhorabona. El relat està molt bé, ben construit i de mooolt bon llegir.

Alepsi ha dit...

Molt bon relat!!! M'ha agradat molt! Benvigut als Relats Conjunts!!! :D

Betty ha dit...

Molt bo, sí, sí, sí! Un primera gran aportació! Benvingut i felicitats!

Salutacions!

zel ha dit...

A mi també m'ha agradat molt i igualment et dono la benvinguda a Relats Conjunts, una experiència emocionant!!!! I he patit, què coi, amb el pobre nen, casumlolla!!!! Ens anem visitant... Per cert, aquest va ser el fons que vaig triar abans del nou, i blogspot funciona bé, normalment sense dificultats, jo no he provat blocat, però sí que tinc problemes per entrar a blogs que hi són... Salut, noi, sort que veig algú que treu fum i no em sento tan sola...

caliope ha dit...

Bonísim pep! veig que el canvi t'ha sentat molt bé. M'alegro molt...Petons escalfants!

Clint ha dit...

Eps En Hiro! Gràcies per portar-lo a la memòria! Bon relat tot i l'angoixa del nano!

Tocat del cargol ha dit...

JORDI: Un secret et dic. He vist fins el cap 10 de la segonatemporada d'herois...promet molt!!!!
NITS: Hola guapa!! Fer funcionar el bloc aquí és molt senzill, m'hi trobo molt còmode. Respecte al quadre, tots duem un a sobre i està a les nostres mans podre sortir o no. Salut!!
EUDALD: Salut company! He donat un cop d'ull ràpid -fiuuuu- al teu bloc i m'agrada. Per cert, els rondallaires hi toca un parent meu llunyà que es diu com tu.
BETTY: Gràcies de tot cor per l'acollida. Sembla que hi hagi estat tota la vida per aquí.
ZEL: Gràcies igualment per l'acollida. Pobre nen! És el que té escriure de carretilla, que no saps on et portarà. Ens anirem visitant.
CALIOPE: Tots els canvis, independentment com els afrontis, acaben sent positius. M'han anat molt bé els teus petons, començava a tenir fred, muaaaa!
CLINT: És que en Hiro té les mateixes fantasies que jo: SALVAR EL MÓN!!

[anonymous writer] ha dit...

Molt original, m'ha agradat molt!

XeXu ha dit...

L'he trobat molt original, i molt ben trobada la història del nen. Bona estrena a RC, i quina gràcia que hagis inclòs per aquí a en Hiro.

Roc ha dit...

Bon relat! M'agrada com està escrit i la situació que descrius.
Salutacions

barbollaire ha dit...

Home que vola!!! Dic...un molt bon relat... un xic angoixant, però molt bo...

Bentrobat als Relats Conjunts!

Mon ha dit...

benvingut al mon magic del relats, i a mes amb una bona aportació, gracies pel relat molt bo

Tocat del cargol ha dit...

AN.WRITER: Gràcies!! Si les crítiques són així, jo no m'escapo!
XEXU: Si fos en Hiro, igual me'n vaig a rescatar al noi del quadre!
ROC: Gràcies pels elogis. això dels relats conjunts és collonut!
BARBOLLAIRE: Gràcies home poeta!!
MON: El que és màgic dels relats són les persones que ho llegeixen i despleguen ales d'imaginació!

Joana ha dit...

L'he llegit depressa, com el relat, intentant escapar-me jo també, d'allà on sóc...però no sé on anar, torno enrere i em quedo quieta llegint-lo un altre cop...dins el marc!
M'ha encanata!

Tocat del cargol ha dit...

I a mi m'encanta que t'encanti!!!

Vier ha dit...

Bona! I mira que ja gairebé era fora del quadre... :)

samain ha dit...

Felicitats, m'ha agradat molt!Codemnat a mirar eternament a les mirades que el miren, estudien i avaluen, en silenci... realment, és molt dur...
:)

Tocat del cargol ha dit...

VIER: Ostres tu! Ara fins i tot em fa pena haver-lo deixat així...que el tio aquest no l'hagués pintat, oi?
SAMAIN: Potser un xic massa dur. Serà que tinc algo de feixisme dins meu? Quina por!

Mireia ha dit...

Pobre noi, patint els estudisos pessats, els turistes despistats... i la pobre criatura sense poder tancar els ulls i fer uan migdiada.

Bona aportació, i que siguin motes més

Tocat del cargol ha dit...

Salut Mireia! I si, pobre noi. El que veig és que m´he passat una mica. Estic pensant seriosament escriure una segona part per poder alliberar-lo...no sé....ja veurem!
Segur que en vindran més d'aportacions!!! Salut!

Anna ha dit...

Molt bo, encara que he patit una mica amb l'angoixa de la pobre criatura.

M'ha agradat molt. Tots dos ens hem estrenat a R.C. haurem de seguir.

Una abraçada

Tocat del cargol ha dit...

Gràcies per l'abraçada!!
Ja estic impacient pel proper relat!