Feia temps..molt de temps que no trepitjava una universitat. Massa i tot. Semblava un nen petit que el porten en una fira d'atraccions i s'impregna dels sons, de la llum, de les voltes que dóna la nòria, del yuyu i del vertigen que provoca veure gent penjada i xisclant, i que els veus somrients quan surten després d'una bona dosis d'adrenalina.
Així estava jo ahir, a Bellaterra.
Del seminari que estic fent... olé! Em trec el barret pel mestre, i em trec el barret per la gent que m'acompanya. De seguida hi va haver complicitat i confiança. Quan es tracta d'apendre d'una manera vivencial, totes les teories es difuminen en segons i l'única lliçó que és vàlida és la viscuda pel teu company.
De tot el que em quedo, apart de les emocions que em genera, és la il.lusió d'apendre i compartir. Tinc moltes ganes que sigui dimecres que ve per aterrar unaltre cop en l'aula i experimentar aquest cuquet de complicitat, d'agafar el full i pendre notes i assaborir-les quan arribo al vespre, de compartir amb l'Esther allò que vola per l'aire i que jo amb una mà anava prenent cap al sarronet. Parlant de l'Esther, em ve molta gratitut vers ella. Ha lluitat perquè jo pogués anar-hi, sabia que em feia il.lusió i m'ha regalat un temps preciós. I tinc ganes de què ella sigui la meva còmplice quan arribo a casa, i abocar el sarronet de tantes i tantes essències i aclucar els ulls junt amb ella.
Avui estic content! Salut!
4 comentaris:
S'aprecien molt les coses quan es fan amb tot el gust del món. Qui tornés atenir aquesta il·lusió!
Es excitant tornar a anar a clase, de cop et venen un munt de vivències de fa molt temps, com si haguessen passat fa dos dies.
Trobo molt bonic que buides el sarronet en companyia de la teva còmplice.
ALEGRIA: I quan la gent que t'envolta també està impregnada d'aquesta il.lusió!
EVA: Gràcies. Em sento rejovenir al fer coses que realment m'importen i em fan feliç
Sí, la veritat és que ajuda molt... fa que tot s'aprofiti més ;) A gaudir-ne!
Publica un comentari a l'entrada