Avui hem tancat una porta. Pam!
Darrera nostra.
I a mesura que respiràvem n'han vingut més.
Algunes de tancades.
Altres d'obertes.
És agradable estar en un lloc on pots decidir a quina entrar.
A vegades t'hi trobes i no tens elecció.
Avui hem escollit obrir-ne una que tenia un mànec de primavera, una clau de sol i estava feta d'amor de cirera.
Tinc la sensació que serà una porta que obriré sovint.
Salut!
16 comentaris:
Jo crec que prtes comaquestes s'han d'obrir sovint.
quin bon rollo no?
sí, que agradable poder decidir. Molt bones sensacions les d'aquesta porta, i tant! :-)
Que bonic, osti, estàs molt fi, noi, però molt!
Ah...
Aquesta és la porta bona...!!!
;-)
Que bé, que bé,...no hi ha com tancar portes i obrir-ne d'altres.
Sempre m'ha agradat molt aquest simbolisme de les portes i sempre m'imagino obrint portes que van a parar a llocs fantastics on les coses son diferents( i millors, clar) . Jo també espero tancar-ne algunes ben aviat i obrir portes amb mànecs de primavera i claus de sol,..ui, la sensació que em porta aquesta teva porta és de vida, de colors, d'alegria....
Disfruta-ho!!!!!
Es poden fer còpies d'aquesta clau? Quina meravella tancar per obrir una de nova. Bon viatge ja m' explicaràs que hi trobes.
Petons
doncs jo penso que a voltes es necessari tancar algunes portes i intentar obrir-ne d´altres.. aquesta porta que defineixes fa l´aspecte de ser meravellosa.. es bo no aferrar-se a portes que ens fan nosa...
m´´ agrada el teu blog
aina
No serà que has obert la porta del pati i has vist la primavera en tot el seu esplendor...Els arbres florits i els brots de les tiges verds i el cant dels ocells i...
Fantàstic poder elegir!
Us ho explico: Quan l'Esther es va trencar el peu... se'ns va obrir una porta que no volíem obrir si haguéssim pogut decidir.. una porta plena de cansament, agobiamenta, estress, abocats a un pou on jo no hi veia sortida i l'esperança era que amb el temps aniríem recuperant la normalitat.
Per fi aquesta normalitat s'ha fet evident i noto que respirem altra cop, que som nosaltres els que podem decidir i que tornem a gaudir. Que aquests quatre dies marxem i que en tinc moltes ganes i només de pensar-ho penso amb la porta que obrim i em sento feliç.
Salut! I gràcies pels comentaris. Sou genials!!
aix... quin post, quins comentaris i quina explicació teva més maca!
m'agrada la teva porta! espero que totes i tots en trobem alguna com aquesta pel camí tot sovint!
prò també m'agrada la idea del lloc on pots decidir a quina porta entrar... quan no pots decidir i la porta és negra negra, és fotut! prò poder decidir i tenir temps per a meditar-ho és fantàstic.
...amor de cirera! que tingueu uns dies meravellosos amb l'Esther, doncs! a veure si penges una foto ben maca de què hi ha darrere d'aquesta porta de bons temps, que jo em quedo a ciutat i treballant!
somriures assolellats a cabassos!
i tu ets el més genial de tots!
es bo poder respirar un altre cop... sens dubte. que t´ho passis molt i molt bé aneu on aneu. sempre va bé poder escampar la boira de tant en tant, oi?¿ jo!! jo no faig pont!!!!
disfruteu-l molt.
Aisss...mira que s'ha de ser positiu amic Tocat, que les coses tornen a seu lloc sempre.
M'alegro de que l'Esther estigue recuperada i que pugueu obrir aquesta porta, que es la bona.
Ens contaràs que hi ha darrera?
Petonets
Pasa per casa meva!!!!
mmmmm akesta porta sona de conya!!!!
En obrir-se portes així, fan oblidar les portes tancades. M'alegro d'aquesta porta!
Publica un comentari a l'entrada