AVUI

Avui hem tancat una porta. Pam!
Darrera nostra.
I a mesura que respiràvem n'han vingut més.
Algunes de tancades.
Altres d'obertes.
És agradable estar en un lloc on pots decidir a quina entrar.
A vegades t'hi trobes i no tens elecció.

Avui hem escollit obrir-ne una que tenia un mànec de primavera, una clau de sol i estava feta d'amor de cirera.
Tinc la sensació que serà una porta que obriré sovint.

Salut!

16 comentaris:

Striper ha dit...

Jo crec que prtes comaquestes s'han d'obrir sovint.

Jordi Casanovas ha dit...

quin bon rollo no?

labruixoleta ha dit...

sí, que agradable poder decidir. Molt bones sensacions les d'aquesta porta, i tant! :-)

zel ha dit...

Que bonic, osti, estàs molt fi, noi, però molt!

Eli ha dit...

Ah...
Aquesta és la porta bona...!!!
;-)

... ha dit...

Que bé, que bé,...no hi ha com tancar portes i obrir-ne d'altres.
Sempre m'ha agradat molt aquest simbolisme de les portes i sempre m'imagino obrint portes que van a parar a llocs fantastics on les coses son diferents( i millors, clar) . Jo també espero tancar-ne algunes ben aviat i obrir portes amb mànecs de primavera i claus de sol,..ui, la sensació que em porta aquesta teva porta és de vida, de colors, d'alegria....

Disfruta-ho!!!!!

Moni ha dit...

Es poden fer còpies d'aquesta clau? Quina meravella tancar per obrir una de nova. Bon viatge ja m' explicaràs que hi trobes.
Petons

Carme ha dit...

doncs jo penso que a voltes es necessari tancar algunes portes i intentar obrir-ne d´altres.. aquesta porta que defineixes fa l´aspecte de ser meravellosa.. es bo no aferrar-se a portes que ens fan nosa...

m´´ agrada el teu blog

aina

Joana ha dit...

No serà que has obert la porta del pati i has vist la primavera en tot el seu esplendor...Els arbres florits i els brots de les tiges verds i el cant dels ocells i...
Fantàstic poder elegir!

Tocat del cargol ha dit...

Us ho explico: Quan l'Esther es va trencar el peu... se'ns va obrir una porta que no volíem obrir si haguéssim pogut decidir.. una porta plena de cansament, agobiamenta, estress, abocats a un pou on jo no hi veia sortida i l'esperança era que amb el temps aniríem recuperant la normalitat.
Per fi aquesta normalitat s'ha fet evident i noto que respirem altra cop, que som nosaltres els que podem decidir i que tornem a gaudir. Que aquests quatre dies marxem i que en tinc moltes ganes i només de pensar-ho penso amb la porta que obrim i em sento feliç.
Salut! I gràcies pels comentaris. Sou genials!!

Anònim ha dit...

aix... quin post, quins comentaris i quina explicació teva més maca!

m'agrada la teva porta! espero que totes i tots en trobem alguna com aquesta pel camí tot sovint!

prò també m'agrada la idea del lloc on pots decidir a quina porta entrar... quan no pots decidir i la porta és negra negra, és fotut! prò poder decidir i tenir temps per a meditar-ho és fantàstic.

...amor de cirera! que tingueu uns dies meravellosos amb l'Esther, doncs! a veure si penges una foto ben maca de què hi ha darrere d'aquesta porta de bons temps, que jo em quedo a ciutat i treballant!

somriures assolellats a cabassos!

i tu ets el més genial de tots!

Carme ha dit...

es bo poder respirar un altre cop... sens dubte. que t´ho passis molt i molt bé aneu on aneu. sempre va bé poder escampar la boira de tant en tant, oi?¿ jo!! jo no faig pont!!!!

disfruteu-l molt.

EvitaBlu ha dit...

Aisss...mira que s'ha de ser positiu amic Tocat, que les coses tornen a seu lloc sempre.
M'alegro de que l'Esther estigue recuperada i que pugueu obrir aquesta porta, que es la bona.
Ens contaràs que hi ha darrera?
Petonets

Striper ha dit...

Pasa per casa meva!!!!

Déjà vie ha dit...

mmmmm akesta porta sona de conya!!!!

samain ha dit...

En obrir-se portes així, fan oblidar les portes tancades. M'alegro d'aquesta porta!