PASSEJANT PEL PLANETA BLOGG --1--

Tinc un vici. De fet en tinc molts que ara m'estalviaré de dir-los per no afectar-vos, que no us entri mal rollo i m'esborreu dels vostres enllaços o em bloquejeu l'entrada cap a casa vostra. Exagero... tampoc són tan greus i espectaculars com els pinto, és que un tendeix a fer dels defectes propis una gran muntanya i soterrar-se. Un vici com unaltre!
Aquest escrit no va de vicis, però com que els dits a vegades em traeixen, veig el que hi poso a la pantalla i em pregunto: Pep on vas? I llavors reprenc el fil que havia deixat abandonat quatre ratlles més amunt. Un vici com unaltre!
A veure... Si! M'estava qüestionant això dels blogs, d'aquesta forma virtual d'abocar essències i deixar-les que pasturin per aquestes inmenses estepes d'internet. De fet són moltes coses que m'agradaria posar aquí i intentaré fer-ho curtet, o per etapes o en fascicles o en episodis ..o no! Mentre escric a veure si en trec l'aigua clara... vinc d'una conjuntivitis aguda, d'un mal de coll i de ser un sac de mocs amb potes, així que temps per reflexionar molt, temps per escriure..poc!
Abans de tot, gràcies amic striper pel premi. Tinc un problema amb la decoració de casa meva i no sé on col.locar el teu premi --i el de la nur-- així que de moment esperaré una mica fins que les idees siguin més concretes.
Dit això, em concentro.. mmmm.. el planeta blogg.
Una cosa que m'agrada és anar fent salts d'enllaç a enllaç, anar descobrint blogs, saber de gent que com jo escriu i diu el que pensa i el que fa, que n'hi han un munt i de temàtica variada i que desprenen quasibé tots un afany de comunicar el que portem adins. Bé, això em passa a mi, si més no. És allò de som tal com escrivim. I és com en la vida real. Hi han blogs que els trobes molt propers, que hi connectes de seguida i n'hi han que passes per sobre i de puntetes i altres que ens afecten i altres que no ens ve ni va... És la vida, és la relació en unaltre nivell, en un estat diferent, sense el contacte ni la parla ni l'escoltar ni la mirada, i tot i així hi noto una complicitat, un sentiment, una obertura..i aquí em lio.. perquè no sé si és una manca meva de necessitat d'obrir-me cap a l'exterior -això del cargol és una metàfora de la meva existència tancat a la closca-- una manera d'omplir els buits i que si és així doncs ja està bé, i que també s'hi afegeixen coses com el fet de conèixer a gent real com jo que a través d'un ordinador es destapa, comenta, riu, explica, i s'interessa pel que fas, escrius i rius.
No és que ho vulgui deixar, de moment no se'm passa per la closca abandonar això que tanta satisfacció em produeix. Va a ratxes això d'escriure i comentar, dies més inspirats i altres que no tant. Suposo que de fet qüestiono el meu grau de compromís -EH?- o d'implicació, no ho sé. Potser el vici de què parlava al principi és aquest lio que porto permanentmet al cap i que fa que posi dubtes fins i tot a les coses més petites. Què hi farem... així sóc jo! El primer pas doncs mirar de no amagar-me. Deixar que l'escrit pasturi i que mengi el que vulgui, que li toqui el sol i el vent a la cara i que faci una migdiada en alguna ombra.
M'ha quedat un escrit un xic... com jo.. així que... Salut!!
Canvio el títol i ja escriuré unaltre part, o dues (reacció dels blogglerus: no, no, tio para, això no s'aguanta, no podem més..) o quan pugui.
Gràcies per arribar fins aquí!
Re-SALUT!

18 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Buscar l'empatia amb altres que com tu també escriuen i llegeixen no és més que un reflex de la mateixa convivència habitual. Potser té el punt afegit que ho pots fer, si vols, des de cert anonimat o distància. Crec però que és important fer-ho des de la diversió.

Jo Mateixa ha dit...

Doncs jo he seguit fins al final el teu escrit i saps que??, m'ha agradat molt.

Tots com com som i aixi ens van parir, i a qui no l'hi agradi puerta tu, no?

Apa, bon cap de setmana plujos, i no t'amaguis tant dins la closca, que a fora hi han moltes coses per fer, viure, sentir, menjar,olorar....

:-)

Carme ha dit...

doncs jo tb. ho trobo ben curiós això dels blogs i fa poc temps que escric en el meu. suposo que es com una manera de treure´t les coses negatives de sobre, d´explicar coses per a tu mateix o per als altres.. no se.. suposo que al cap d´un temps llegiràs el que escrius ara i pensaràs.. osti!! com ha anat evolucionant les coses..

espero que aquest refredat que et persegueix et deixi ja d´un cop noi!! jo.. no sortiria en un dia plujós com el d´avui.. opció personal.. amb lo bé que s´està a caseta.. descansant... no se

que molta sort i que ni se t´ocurreixi deixar d´escriure!!!!

petons

Moni ha dit...

Grande!
Es brutal ver como todo aquello que a veces te pasa y que crees que nadie va a entender de pronto zas...aparece en otro blog. Se trata de eso, de compartir y de soñar un poco. Al fin y al cabo todos necesitamos un rinconcito para ser nosotros mismos.
Mucha miel y algo de coñac para el resfriado.
Qué pases un buen dia de lluvia!!!!!!!!!!

labruixoleta ha dit...

A mi el teu blog és dels que em va agradar de seguida, així que: de res, jo he arribat fins allí, i hauria pogut seguir molta estona més.
Espero que ja tinguis més salut que els últims dies! :-)

Striper ha dit...

Vinga a millorar aquesta salut i a continuar sembran pastures per que poguem venir a pasturar.

2Rodes ha dit...

He descobert el teu blog fa molt poc i he de dir que m'agrada llegir-te...
Suposo que és per això que dius que hi ha blogs amb els que connectes de seguida i que trobes propers...

Serà que això de la Química i de la Connexió també ha arribat a la Xarxa!

Salut! i espero que continuïs amb les pastures per tothom!

zel ha dit...

Jeje, ara m'agrades, a dir el que penses, això és bo... de fet, jo també tinc el vici d'anar passant a veure els qui conec, i descobrir espais nous, però em costa deixar pasturar el que sento de debó en les coses de cada dia...és que sé que molta gent s'ebfadaria...però m'agraden les teves pastures...petons!

Anònim ha dit...

si que estas tocat del cargol!!

Tocat del cargol ha dit...

JORDI C.: Si senyor! Des de la diversió, del poder oferir sense pressions ni obligacions ni papanatades vàries.
JO MATEIXA: Això intento: descloscar-me una mica!
AINA: Tranquil.la... de moment no ho vull deixar... m'agrada massa!
MONI: Canvio el conyac pel rom anyeju!
BRUIXOLETA: De res! Unaltre vegada no tindré por d'enrollar-me tant.
STRIPER: Aniré regant de tant entant perquè us hi sentiu com a casa.
2RODES: Salut! Aquí no hi han vetos ni res que s'assembli. Tothom hi té cabuda.
ZEL: Dir el que penses és un primer pas... després ja vindran les explicacions... o no!
ALLS CUITS: Vols dir? Jo vaig escribint...en certa manera ets tu qui llegeix tot això, així que la responsabilitat està compartida, si més no, la bogeria també. Salut!

... ha dit...

Uola!!!
Sí, sí, una descripció en la que m'identifico molt jo també. Ostres,jo ara m'hi he de posar més que estic molt apalancada i fer això que dius de saltar d'un enllaç a un altra, és molt xulo, és com viatjar, i veure mons de colors diferents, com sentiments diferents hi ha. Un increïble viatge desde la cadira de casa.
Jo aprenc molt.
Salut amic!!!!

EvitaBlu ha dit...

Estic totalment d'acord, quan entres a un blog o t'enganxa o ja no hi pases més.
M'agrada molt aquest món tant extrany i tant lliure, al final acabes èssent més tu mateix que moltes vegades a la vida, diguem-ne, física.
Encara me'n recordo quan vas visitar el meu per primera vegada, quan parlava de la guitarreta i les flors i les gates, va ser xulo.
Un petó de complicitat.

Betty ha dit...

Hola cargolet meu! ets molt xulo escrvint, saps que et segueixo desde el bloc.cat.. Cada vegada surts una miqueta de la closca, m'agrada molt com escrius. Jo també vaig viatjant aqui i allà per aquests blogs del món, és divertit i enriquidor. A vegades comento i a vegades no, a vegades em faig lios, i ja no sé desde quin blog els he descobert, peró m'ho passo pipaaa!
Petonassos de bloggera despistada

plugim constant ha dit...

Em sembla que aquest mateix pensament ens ho hem fet tots que pasem les hores clicant aquí i allà, però tu ho dius tan bé....

Tocat del cargol ha dit...

NITS: És divertit, i perquè no negar-ho, té la seva part de cotilla.
EVA: Osti si! Aquell escrit em va deixar tocat... i encara no sé perquè... llàstima que no el tinguis, te'n demanaria una còpia!
Petó rebut!
CALIOPE: Gràcies pels elogis!! A vegades de salt a salt, te'n vas tan lluny que dius ui ui ui on m'he ficat!
PLUGIM CONSTANT: Si, suposo que tots en certa manera ens uneixen certes semblances, encara que a vegades em pensi que sóc l'únic que té, diguem-ne, aquestes manies.

Partícula Elemental ha dit...

Doncs a mi m'agrada aquesta manera que tens d'expressar-ho.

Per això es torna als blocs, perquè jo no m'ho crec això de que si no t'agrada a la primera no hi tornes més. Depèn dels humors del qui escriu i del qui llegeix.

I al final, pel que sigui, saltant d'enllaç a enllaç sempre acabo per anar a petar als blogs fets desde l'humor i la literatura. Això és, com les pel·lícules: explicar be històries bones, siguin personals o no.

I al teu n'hi ha de bones històries ben explicades. Així que al contrari, en comptes de donar-me de baixa, t'incorporo al meu petit Atles de Partícules. I no sé si això és un bon senyal o no.

Tocat del cargol ha dit...

Gràcies ATLES per donar-me d'alta. Segur que és una bona senyal, i sino temps al temps!

samain ha dit...

Anar d'aquí allí sempre et permet descobrir nous indrets, i tot i que em costa molt deixar-hi comentari, m'agrada molt la sensació que dóna això, com poder mirar des del carrer per una finestra a dins d'una casa... Cuida't molt!
;)