VEUETA IMPERTINENT

Tinc una veueta impertinent, no és que sigui del tot impertinent, doncs a vegades --en poques ocasions-- em dóna la mà o un cop a l'espatlla o m'afalaga o m'anima en dolces paraules que semblen robades d'algun poema. És impertinent perquè quasi bé sempre ho és, d'impertinent. I com que tendeixo a que les coses negatives agafin volum, ofega tot allò --poc-- que pugui semblar o tingui alguna pretensió de semblar no impertinent.
Jo crec que s'enfada. O si més no ho fa veure. Manipula, enganya, m'oblida en ocasions en què la necessito més que mai, o bé apareix i em revoluciona tot allò que havia montat amb molta cura, ho destrossa i es riu obertament la mala puta.
No tinc allò que se'n digui un record, més ben dit el primer record d'aquesta veueta. Sempre hem anat junts a tot arreu. No sé quines van ser les paraules per dirigir-se a mi, saludar-me, fer-me una presentació tipus Hola! A partir d'ara seré allò que no puguis ni vulguis fer. Et recordaré de per vida allò que és correcte, allò que has de fer, seré la teva moral i no te'n deixaré passar ni una o Mira nano, ets tan inútil que d'ara en endavant t'aniré dient com ha de ser la teva vida o no sé, explicar-me perquè collons hi és, que em digui d'on ha sortit, si això són imaginacions meves i m'estic tornant boig i entro en un abisme sense fons i... buf!
Potser que li faci cas, no?

Salut!

11 comentaris:

Striper ha dit...

Potser una conciencia liberal i esbojarrada.

Núr ha dit...

Saps un secret? A vegades elles també s'equivoquen! Per això són tan impertinents!, perquè volen imposar respecte perquè pensis més en com en són, de molestes, i no en si tenen raó o no!

Prò també t'he de dir que tens sort de tenir-ne, que n'hi ha molts que, això de la moral, ho desconeixen totalment!

zel ha dit...

Si nano, la consciència ens toca la pera, la meva fa dies que crida "posa't al dia" i jo ni cas... Petonassos!

Jordi Casanovas ha dit...

Fes-li cas però no sempre. De tant en tant ofega-la i fes el que vulguis.

labruixoleta ha dit...

De seguida m'has fet pensar en "Pepito Grillo". Em sembla que tots la tenim aquesta veueta de la consciència.

A vegades li som molt amics i a vegades en martiritza. Si es fa molt pesada, fer-la callar i deixar-se portar per l'inconscient i les intuicions, també sol funcionar bé.

Fes-la la teva amiga! :-)

partícula elemental ha dit...

No ets pas tu tot sol, que la tens. Però t'explicaré un secret, que potser coneixes: amb fum verd fosc s'escola cap al son, cap al somni si tens sort, i calla una estona, fins i tot somriu.
Despertarà amb tu l'endemà, i potser t'exigirà responsabilitats, però només vol això. Una mica de feineig aquí i allà, algun compte pendent, o un gest altruista la satisfan. Responsabilitats.

moni ha dit...

Jo fa uns dies que no li parlo a la meva veu impertinet i no et pensis, a vegades funciona. Potser si em deixa uns dies tranquila....
Petons

Jo Mateixa ha dit...

Coincideixo plenament amb la Núr, les veuetes aquestes tot sovint s'equivoquen....fes la teva.

:-P

Petons!!!!

samain ha dit...

Sovint penso que aquesta veu la tenim tots, però que alguns s'han tornat sords al seu so, que d'altres hi són molt sensibles i que la resta l'escolta d'aquella manera, dies molt i dies poc.
:)

eva al desnudo ha dit...

Ves per on que jo, veient la teva foto, t'imagino amb una veuassa, no sé si impertinent, però veuassa elegant de fumador de pipa.

Trobo que hauries d'escriure més, potser es una manera de vencer aquesta veueta toca c-----s.

Un petonàs amic.

Tocat del cargol ha dit...

STRIPER: Té tantes cares que sempre em confon!
NÚR: Tens tota la raó! Molestes fins al moll dels óssos.
ZEL: La pera i altres coses...
JORDI C: Això d'ofegar-la me sembla que no és el meu fort.
BRUIXOLETA: Si, suposo que fer-me amigad'ella tot aniria millor... ara bé, li regalo un ram d e roses, la convido a sopar o simplement li donc la mà i que ella s'acosti per guanyar.me confiança... buf! ja et diré com va...
PART. ELEMENTAL: Això del fum verd fosc és una bona teràpia. També t'he de dir que no sempre funciona, a vegades pren la direcció i encara em martiritza més.
MONI: Jo, el que passa, és que per molt que m'amagui, sempre em troba!
JO MATEIXA: Si la meva ja ho faig...acompanyat!
SAMAIN: I la teva, com t'hi entens?
EVA: Em sembla que de veuassa elegant de fumador de pipa ben poca cosa...el que pot enganyar una imatge! Per això hi tinc un blog, per abocar aquestes coses "impertinents" que s'acumulen. Petó retornat!