.
Oh no! Ja els veig! S'acosten i enerven a les mans les armes digitals.
L'horitzó n'està ple d'aquests exèrcits que han torturat amb els seus flaixos i canells tots els racons del món i ara esmolen els connectors usb per aixoplugar-nos dins la seva existència.
Estic perdut, no tinc escapatòria possible. Ni un mal de queixal ja em pot servir d'excusa per aguantar sessions quilomètriques de colors en pantalles planes, d'anècdotes que sempre passen al mes d'agost, ni un abans ni un després (quina casualitat!).
Cap escut serveix per a res, ens deixarem arrossegar per aquesta corrent, aquesta plaga, aquest mercat d'obssessions entestades a eternitzar allò que no es pot eternitzar, i quan la gran tempesta s'apaivagui i vingui la calma, felicitarem com correspon al nostre invasor desitjant que almenys s'ho hagi passat bé, qualsevol altra cosa és un atemptat contranatura.
Salut! i bones vacances hagiu tingut...
.
2 comentaris:
jejejej...és normal...tots ho fem sense adonar-nos-en.
El més important és comprimir molt l'estada en uns minuts i tothom content!
Bon estiu!!
Jua,jua,jua molt gràfic i real. M' encanta. Petonets
Publica un comentari a l'entrada