Estan canviant els hàbits? Estic canviant jo? M'estic fent gran?
Em sento inmers en una cursa de fons sense arribada: córrer, córrer i córrer i no paris de córrer. I la llum? I la porta oberta? La sortida d'emergència? És això el que vull? O no? Dubto, i dubto si dubto quan dubto del que dubto.
Apart de dubtar, en què sóc un gran entès, amb molts de màsters i matrícules d'honor, hi ha moments que em sento fòssil. Que vaig per la vida amb ànima de fòssil. Sento que també fossilitzo el meu entorn. Tinc pensaments fòssils. Hi ha una llei universal que diu: som el que pensem. Doncs ara ja sé d'on ve la meva fossilització. Fàcil, no?
Apart dels fòssils, que deixaré que el meu panteòleg interior se les apanyi com vulgui i com pugui, m'agrada que el fred es resisteixi a venir. No m'agrada el fred.
És curiosa la manera que tinc de funcionar. Des de fa temps estic absort en llegir pàgines web de denúncia del sistema, de vacunes, de grip A, de desigualtats, de negocis, de manipulacions, i com més llegeixo, més apàtic em torno, més m'aixoplugo de tota aquesta tempesta informativa. Ara he provat de llegir una novel.la normal, al costat de la tauleta de nit, al capvespre, en el silenci, i pam! no me n'adono que ja és acabada, devorada i oblidada. Tanta absorció de coses puc fer i després oblidar-ho? Em pregunto què faig amb el meu temps. De moment escriure banalitats com aquesta i que algú que també no sap que fer amb el seu temps (he he) m'ho llegeixi.
Apa adeu!
7 comentaris:
Noi a tots en absorbeix la vida en mil i una coses.. Potser es la vida no?
És el primer cop que passo per aquí i no tinc la sensació d'haver perdut el temps; ben el contrari!
i a mi que el fred m'agrada i com més millor...
Després de llegir això, diria que n'he guanyat de temps.
La banalitat és l'essència de l'humà.
Salut!
*Sànset*
Després de llegir això, diria que n'he guanyat de temps.
La banalitat és l'essència de l'humà.
Salut!
*Sànset*
opa opa, doncs d'això es tracta...
Hola! torno a escriure, segueixo contant amb tú de lector? Ah! i no és perd el temps llegint-te! Caliope
Publica un comentari a l'entrada