LA LLEI DE L'ATRACCIÓ

Les casualitats no existeixen. Si et trobes enmig d'una situació, per alguna cosa que hagis fet o pensat o imaginat o sentit, ets tu mateix que t'hi portes. Culpar als altres, als imponderables --que ara està de moda dir-- no serveix com a excusa.
Porto un cert temps, no massa, excusant-me en moltíssimes coses. Em lamento de no tenir més bon sou, em lamento de no tenir la casa dels meus somnis, em lamento que la relació que tinc amb la meva parella no s'acosti al meu ideal de relació, em lamento de què no tinc temps i fills per cuidar, em lamento de moltes coses que no he après i m'imagino que si ho hagués après ara tot seria d'unaltre manera. Em passo més de la meitat de la meva vida tancat dins una closca i visualitzant el meu món ideal, deixant de banda el que visc, l'únic on puc donar validesa als meus sentiments i emocions, on puc créixer com a persona. La meva energia es tradueix en dos fets: lament i resignació.
El que passa, quan passa i ets concient de què passa, et canvia totalment la visió de les coses. A partir de la lectura d'un article d'un diari on parlava de la llei d'atracció --quatre ratlles mal escrites per sintetitzar tota una filososfia de vida, vàlida com qualsevol altra-- em comencen a canviar certs conceptes, actituds. Hi ha moviments que es mouen a on desitges que es moguin, hi ha com un abisme als peus que et dóna sensació de vertigen, un cuquet a l'estómac que et rossega l'adrenalina que guardes pels moments crítics.
Jo he recollit d'aquesta llei el que m'interessa, el que he vist que es mou a dins quan hi penso i que ho explico per tal de què em quedi clar a mi. La llei és molt senzilla. Si tu vols arribar a alguna cosa, t'hi has de posar en tots els sentits -- aquí hi arribo!-- El que passa és que aquesta llei sempre actua en nosaltres --com la llei de la gravetat, que ens influencia notablement amb tot el que fem sense distingir si és positiu o negatiu-- i com que la majoria de nosaltres --aquí jo m'incloc-- som persones que normalment no parem esment amb el que pensem, actuem moltes vegades per inèrcia, esclaus de la rutina, xais cap a l'escorxador... tenim tendència a pensar d'una manera determinada i quedar-nos encastats en allò que no desitgem però que no trobem la força per dur-ho endavant. No és senzill. Per exemple: Jo vull estudiar psicologia a la uoc. M'ilusiono i m'informo, convençut que és el que vull. Llavors ve la meva tendència natural a desfer tot allò que em pot beneficiar, vaja, a aixafar-me la guitarra i els pensaments venen en forma de 'no tinc temps' 'no tinc peles' 'ja no serveixo per estudiar' 'serà molt difícil' 'la por de conèixer gent nova'. Evidentment, mai estudiaré amb tot el meu cos, la meva ment, els meus sentits allunyats del que vull, tots anant a la seva bola, dispersos. Si canviés --en teoria!-- els meus pensaments negatius per uns de positius, si totes aquestes parts que em configuren com a Pep es posen d'acord per anar de bracet, tindria moltes possibilitats d'iniciar una aventura universitària.
Res, que a partir d'aquesta lectura del diari i pel que he pogut anar xafardejant per internet sobre aquesta llei, resulta que la setmana que ve començo un seminari sobre psicologia en el marc de les families que durarà cinc setmanes, sorprenentment disposo del temps necessari i ho puc pagar. Penso: caram!
I si penso: Sóc ric? --buf! que materialista!
Que ho acabo aquí. Gràcies per arribar.
Salut!

13 comentaris:

Striper ha dit...

La felicitat no consisteix en tenir allo que volem sino gaudir de lo que tenim.
Una abraçada matinera.

samain ha dit...

Veiem pous, espadats i cingleres, però, quan hi som, quan gosem fer el pas, sovint descobrim que: ni els pous eren tan profunds, ni els espadats tan cantelluts, ni les cingleres tan altes.

Tocat del cargol ha dit...

STRIPER: Tota la raó. Lo fotut és que sempre ens adonem quan allò que teníem no hi és.
SAMAIN: És la menjada de tarro que ens fem normalment. Hi posem unes expectatives que no s'ajusten a la realitat.

Joana ha dit...

És allò de "voler " és " poder "?
Estaràs amb mi que el temps el trobem per allò que ens interessa molt d'entrada...llavors crec que és essencial gastar el nostre temps i compartir-lo amb " allò" i amb " qui " decidim i volem fer-ho... Jo també vull "acabar" psicologia a la UOC ;)
Bon cap de setmana!

Alegria De La Huerta ha dit...

Bé, tot parteix d'una predisposició. Hi ha moments que tot està negre, però arriba el punt en que tu i només tu pot donar ni que sigui mitja passa endavant i aleshores tot és una roda i comença a funcionar.

Petons!

Tocat del cargol ha dit...

JOANA: Si fa no fa mentre el 'voler' sigui acció i s'engreixi la màquina per anar rodant i rodant... Si començo la uoc, ja et demanaré apunts (he he)
ALEGRIA: Ben cert. Ara falta el valor d'aquesta mitja passa. I després mitja més, i mitja més i .... fins a viure!

Anònim ha dit...

Veig que el cargol va traient banya...
Això que expliques sobre la llei de l'atracció... T'has llegit un llibre que es diu "El Secret"?
Home, no et solucionarà la vida (això és cosa teva) però t'explica molt i molt bé això de la llei de l'atracció! Endavant amb els estudis, home, que tu pots!

Tocat del cargol ha dit...

No, no l'he llegit. Me l'apunto. Salut!

Betty ha dit...

Mai es tard, ánims i endavant! i primer mira dins de casa, que segur i tens moltes coses per gaudir i veure ...

zel ha dit...

Escolta, cargolet Pep, que jo, que segur podria ser la teva mare, nooo, tant noooo, però la tieta sí, doncs estic acabant psicopedagogia a la UOC i si jo, amb dos fills que m'han fet tornar lela, i encara ho fan (pobrets, però són la meva joia) una parella que no para mai a casa, i la feina de mestra que m'ocupa mooooltes hores, I EL MÉS IMPORTANT, QUE SÓC GANDULA I MANDROSA DE MENA, me'n vaig ensortint, TU POTS, SEGUR. I AQUÍ TENS UNA AMIGA A QUI DEMANAR AJUDA I APUNTS I TREBALLS QUE SI HO HE FET, ÉS BEN TEU, d'acord rei? Au, va, treu banya i apunta bé! Petons!

EvitaBlu ha dit...

I no creus que aquesta reacció de ràbia quan pensem en el que volem ser i no som es degut a que tenim més del que necessitem?
Tot el nostre passat ens ha portat on estem ara i el nostre present farà que tinguem el futur que nosaltres mateixos hem escollit.
L'inconformisme es necessari per a fer-nos avançar, però sempre dirigint-nos cap al camí que hem triat i no cap on ens han imposat.
Potser m'he fet un embolic, però no hi ha res pitjor que quedar-se amb el típic interrogant mental que ens recorda que hagues passat si ens haguessim arriscat...

Tocat del cargol ha dit...

CALIOPE: I tant! Si miro a dins,el que veig és felicitat pura. I en gaudeixo. Però la meva autoexigència no em deixa estar al cent per cent. Petonets dolços plens de passió!!
ZEL: Hola tieta...em fa il.lusió tenir una tieta cibernètica...però podries passar més com una cosina o una amiga (no crec que la diferència d'edat sigui considerable), Ja m'explicaràs com t'ho has fet per buscar aquest temps. Tranqui, quan estigui a la uoc, et demano ajuda, segur!!
Petons i abraçades!!!
EVA AL DESNUDO: Doncs jo molts cops si que em quedo amb aquest interrogant, i no surto, i no surto, i no surto...fins que alguna patacada sotrega la closca i per collons he de treure el cap i mirar què ha passat. En comptes d'estar tan al coco, hauria de baixar al cor. Aquí hi ha el camí. Salut guapa!!

Anònim ha dit...

Just a la fusta.
La felicitat esta en disfrutar cada dia al màxim... del que la vida ens regala