No plou sobre mullat. Potser tinc masses embolics dins la testa que em confonen, potser és que m'he equivocat d'època, de dimensió, de lloc... tan sols no sé si m'he equivocat, o m'han portat aquí amb alguna missió divina per acomplir i no m'entero...però no plou sobre mullat.
Vaig sentir fa poc: No plou perquè les emocions estan seques. És una possibilitat. No intento buscar explicacions ni raonaments físics ni metafísics del perquè, ni com ni on és la pluja que ens amara, ni si el canvi climàtic és una realitat o una peli de l'Stanley Kubrick.
No m'agrada pensar que no plou perquè les emocions estan seques. El cas és que m'arriba al cor i si hi penso un xic, no sigui cas que m'hi escarrassi molt i tregui fum del cap i contribueixi d'alguna manera a l'escalfament progressiu del nostre planeta, no és gens una idea, una opció, una possibilitat esbogerrada. Començant pels nostres 'estimats' polítics, que d'una necessitat en fan un rèdit polític, una lluita de poder, una confrontació, i als d'abaix que els donguin.
No sé, si tenim la classe política que tenim no m'estranya que hi hagi sequera. Si tenim que només hi ha confrontacions, odis, revenges, agressions, ràbia, manipulacions, sobèrbia, enveges... no m'estranya que no plogui. Em sento apocalíptic, però acabarem així:
Com la nostra ànima: seca!
Contenim la respiració i esfonsem les emocions cap al fons del pou i apa! Demà serà unaltre dia i algun deu farà que plogui, o la divina providència o qui sigui (sempre supeditats a alguna cosa desconeguda i no a nosaltres mateixos) i tard o d'hora arribarà la pluja, solucionats els problemes i a tornar a discutir per si jo tinc més que tu, sóc més que tu i faig més que tu fins que arribi unaltre sequera, i unaltre i unaltre fins que ja no podrem fer marxa enrera, o més ben dit, no serem a temps per arribar a compendre aquesta naturalesa que està molt lligada a nosaltres, no en va, som part de la naturalesa per molt que els capspensants s'entestin a demostrar el contrari. Què volem?
Ho tenim clar, no?
Parlant de l'aigua i les emocions. Hi ha un documental que es diu '¿Y tu qué sabes?' on es parla de la influència de les emocions, idees, pensaments en l'estructura molecular de l'aigua que un tal Masaru Emoto va captar en fotogràfies. Dos exemples:
Aquí dient: Et mataré
Aquí dient: Gràcies
La qüestió és que si podem modificar l'estructura molecular de l'aigua amb els nostres pensaments, emocions, idees... nosaltres que estem formats per més d'un 80% d'aigua, canviem la nostra estructura depenent del què ens passa? És una pregunta que queda a l'aire, una possibilitat que ben bé podia ser certa...cadascú que prengui nota.
Salut!
12 comentaris:
Les emocions estàn seques? bona pregunta. M'ha fet un yu-yu pensar-ho i potser és perquè en el fons em sento una mica així. Ultimament hi penso molt en la pluja.
Bravo per la recomanació de ¿y tú qué sabes? totalment d' acord. Me pone todo lo que sea molecular ja,ja,ja
salut
M'agrada aquest raonament. Suposo que tindria sentit. Ens estem carregant la natura, no només amb els nostres actes, sinó també amb les nostres emocions. Com més ens n'allunyem, menys en queda... Som uns éssers prou idiotes com per pensar que no els necessitem per a viure? La veritat és que preferiria pensar que la natura ens està anihilant, que ens destruirà fins a no deixar res de nosaltres, i després farà el que sigui per tornar a començar. Una mena de justícia a llarg termini...
Intentaré cercar el documental aquest. No n'havia sentit a parlar i sembla interessant! (també tenen poca feina, aquests japonesos!)
Si tan sols fos un xiquet cert, em penso que plouria, perquè per cada malparit, com a mínim hi ha un parell de bones persones (comptem els nens, clar, que valen per dos...)
Jo només sé que sense bosc no hi ha pluja i el bosc és molt mort arreu... petons...
Empcions seques no pas, tocalas i ja veuras con no. Rlefexiu post.
Genials les fotos de microscopi electrònic de l'Emoto, i és que sovint les coses més petites tenen una bellesa molt gran. Sequera d'emocions? El dia que hi hagi realment sequera d'emocions, perdrem una gran part d'allò que s'anomena humanitat. I per cert, a cas un desert de roca i sorra, no és una de les imatges més boniques que hi ha? La sorra transportada pel vent, amuntegada vora les roques, les petites plantes intentant sobreviure en els intervals de calma: tota una metàfora dels sentiments!
jo crec que les emocions hi són, però no les deixem sortir massa. Potser si un dia ens deixem anar tots una mica, qui sap... sortirien moltes llàgrimes, i potser... la terra es contagiaria i tb ploraria una mica més...
Hi deu haver diferència entre l'estructura molecular d'una gota de llàgrima de tristesa i una d'alegria?? Llàstima, pq el Dr.Emoto va venir a Barna aquest dissabte i li hauriem pogut preguntar.
(em quedo per aquí una estona llegint més blog :-))
Jo crec que més que les emocions el que s'està assecant són els sentiments. En el llibre " El culte a l'emoció" D'en Michael Lacroix i pròleg d'en Salvador Cardús, ens parla de la necessitat que tenim cada dia més d'emocions fortes, que encar ens podem emocionar, però en aquesta roda del cada dia més, no deixem traspuar els sentiments i aquí és on perdem l'essència de persones humames. I de passada ens carreguem el planeta i si no plou acabarem erms com la terra!
Un post per a reflexionar!
MONI: Em sembla que tots estem pensant amb la pluja. Has vist la peli? Un dia en parlaré, quan tingui més temps, la vaig trobar 'reveladora'.
NUR: Més que la natura ens destrueix, potser som naltros mateixos que posem en safata la nostra pròpia destrucció. Mira't la peli, quan puguis i ja em diràs!
ZEL: Si, sense bosc no hi ha pluja. És curiós, ho sabem del cert i encara permete'm que el destrossin...veus quanta inconsciència que hi ha encara? Molt de malparit hi ha pel món!
STRIPER: Em refereixo a les emocions que es contenen, s'amaguen, s'enterren, es capgiren, a les que no es mostren i surten com terratrèmols i volcans en forma de ràbia i violència.
SAMAIN: Si que és d'una bellesa indescriptible aquests paisatges desèrtics... però si tot el planeta el convertim en un desert... hi hauria bellesa? Una mica de tot, no?
LABRUIXOLETA: Segur que hi ha una diferència entre una llàgrima trista i una d'alegre, me les imagino d'igual bellesa perquè són llàgrimes que surten de l'ànima i no de màscares nocives.
JOANA: Els sentiments també fan cua per poder sortir, i si el que necessitem són cada vegada emocions més fortes... potser és que hi ha alguna cosa que no rutlla..
ei, l'he vist la peli, molt guapa, lo de l'aigua és bestial. També he sentit la opció de pillar dos paquets d'arròs, els fots una a cada punta de la casa, i cada dia a un l'insultes i el maltractes i a l'altre coses maques i carinyos, com a experiment... diu que és impressionant la ràpidesa... encara no ho he provat però vull.
clar, les paraules són energia, i els pensaments també, has sentit a parlar de la noosfera? és una capa de pensament que se suposa que hi ha al planeta, la capa mental, on hi ha tots els pensaments de totes les èpoques pululant... i no parem de tirar-hi merda, la polució noosfèrica, base de gran part de la majoria de mals del planeta, segons els teòrics que ho estudien...
otra peli: waking life
sort!
Waking life??????????? " Dream is destiny. Sanity is a madness put to good uses; Waking life is a dream controlled "
Sundance festival
Quina feina tinc aquest cap de setmana collons...
Ostres, vaja, ara sí que m'has mort amb aquesta teoria??? Ui, avui que estava animada??? O sigui que tots aquests dies que he estat fatal he contribuit a la sequera del planeta???
Bueno, m'ho agafaré en positiu: Perquè plogui més un bon motiu per llevar-nos amb un somriure cada matí!!! :)
Jo també tinc una teoria sobre la pluja i és que si vull que plogui tinc que anar a la perruqueria. 4 mesos hi he anat 2 cops i els 2 ha plogut...mmmm he de fer un estudi amb més profunditat de tot això , je,je.
Salut, amic!!!!
MOI: També havia sentit a parlar d'aquest experiment de l'arròs...el que passa és que controlar-te les emocions en un lloc determinat de la casa és difícil o et tornes lelo, i de moment em fa certa mandra. La noosfera, és curiós això de la capa mental. És una possibilitat. M'apunto la peli i ja et diré algo.
Salut!
MONI: No t'estressis, per dieu!
NITS: Així m'agrada, que deixis enrera les culpes! Et proposo que vagis cada dia a la pelu, igual tens algun poder que desconeixes...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada