-Què fas?
No ho sé.
-Què penses?
No ho sé.
-Amb qui vas?
No ho sé.
-Què escrius?
No ho sé.
-De què treballes?
No ho sé.
-Per què et rius?
No ho sé.
-Quan trigaràs?
No ho sé.
-I el blog?
No ho sé.
-Tens son?
No ho sé.
-Què mires?
No ho sé.
-Per què dius "no ho sé" cada vegada que et pregunto?
No ho sé.
-Et molesta que t'ho pregunti?
No ho sé.
-Vols que me'n vagi?
No ho sé.
-Així, em quedo?
No ho sé.
-T'agrada el què fas?
No ho sé.
-Ets feliç?
No ho sé.
Quan fa que estic així, no ho sé. Fa dies. No ho sé si me'n sortiré. No ho sé si alguna altra vegada havia estat "no ho sé". Solucions? No ho sé. Aspiracions? No ho sé. Il.lusions? No ho sé. Tant se val que t'hi esforcis, cada pregunta té la mateixa resposta. Quina? No ho sé. Només sé que no ho sé.
No ho sé si valia la pena escriure-ho. No ho sé si val la pena llegir-ho. Ho deixo per si algú sap alguna cosa... que jo no ho sé.
Salut!
16 comentaris:
De veritat que jo tampoc ho se veus ja som dos.
ei, doncs pilla els nanus i passeu-vos per tiana, que passat sant joan comença el festival...
salut!
jo, striper, cada cop que entro em prens les paraules. això no s´hi val!! jo molts cops tampoc ho se... moltes de les preguntes que has fet tampoc les se respondre quant estic en el meu mon paranoic que es la majoria de vegades..... però tranquil, ja ho sabras...
escriure o no escriure-ho? esclar que si. perque no? perque si? tots ens trobem aixi algun que altre cop. i el no ho se.. pasara a ara si ho se.. ja ho se i se t´encendrà aquella llumeta que tots tenim en aquest petit caparrò anomenat cervellet.
res, que mols records i a cuidar-se. tira a la meva foguera les coses que no saps..
aina
Aquesta fase «no ho sé» crec que la passem tots de tant en tant. L'única cosa que et puc dir és que mentre no et causi angoixa no és dolenta —tampoc no és bona, prò almenys no se't cruspeix per dins...
Jo si que ho sé. Val la pena.
Per la nohosabitis piliaguda (totes les partícules la patim o l'hem patida, sovint casos greus)la bloguicina és, com diu el nom, una medecina.
Alleuja els símptomes, curi o no. I en el pitjor dels casos actua com a laxant, permetent descarregar tota la m... acumulada als caparrons.
Et recomano, però, fer-ho d'una manera que ja coneixes. Usa la fantasia, la ficció, la imaginació.
PErmet acostar-se a la realitat des de la distància, i fer-se càrrec del petits que som, sí, però també de lo petits que són els altres, i els problemes i tot plegat, sempre tant en moviment, sempre en torbellí.
Si l'aire que respires està podrit, usa la màscara de la ficció per sobreviure
fa uns dies vaig somiar que anava amb un noi per una mena de túnels, i corriem per sortir perquè s'estava omplint tot d'aigua. Quan per fi vam poder sortir ell no sabia què havia de fer, i cada cop quedava menys temps. Ell dubtava i dubtava. I em vaig despertar. Convençuda que sí que sabia què volia fer aquell noi. Però no ho feia perquè pensava que no estava bé. La qüestió és que no ho va fer.
La veritat és que jo tampoc sé per què t'explico això. Tampoc sé si té relació amb el teu post. Ni sé si val la pena escriure-ho...(o potser sí que ho sé)
En fi, vés fent, que al final, ja ho acabaràs sabent. (uix, quin comentari més espés m'ha sortir, em sap greu) :-SS
Salut!
La vida està plena de NO HO SE, i malament aniriem si no en tinguessim, el que hem de mirar es de trobar més paraules en la nostra ment, en el nostre vocabulari, que n'hi han i de molt maques.
Ànims, una abrçada!!!!
I tant que ho saps. Aquest és el problema.Escolta aquella veu que et fa nosa i contesta-li. Funciona
De moment segueix escrivint que jo si que ho sé que m'agrada llegir-te.Animo
Hi ha moltes coses que jo tampoc sé: hi ha dies que descobreiexo que inclús les que creia saber, en realitat, tampoc les sé; o hi ha situacions en les que veig que no se sap tot quan cal i ignores d'on venen els trets o si n'hi ha de trets; o hi ha moments en que penso que millor no saber res i tanco els ulls, que ni és bo i ni és dolent sinó tot el contrari; o... I de cop un dia, la descoberta apareix sense buscar-la, les situacions són clares i sense desconeixements i els moments van endavant seguint qui sap quin rumb. Per què? No ho sé, però sembla que a vegades va així :)
Ostres, doncs jo també soc de les del no ho sé!
Però mira, ja saps almenys que no ho saps...
ja és alguna cosa!
Anims nano, que això són èpoques!!!
No ho saps? Sí, sí que ho saps, però no ho vols saber, molt sovint no ens agrada el que sabem que no sabem i no encertem encara que vulguem...benvingut a can no ho sé!
Jo també tinc dies en que no sé res. És molt paranoic, però és així. Solucions? Tampoc les sé, jeje
Doncs mira tu! Ara mateix hi ha una cosa que si que sé!! Que sou genials!! Tal com sona!
Salut!!!
Uix, que tard arribo.
Quins sustos em dones amic, no passa res de no saber res, a vegades es millor i tot.
Tu tranquil, que aquests estats passen, com la majoria de coses.
Au, fes el favor de no fer-te tantes preguntes. Un petonàs.
oi oi oi! Tu sí que n'ets, de genialíssim! Ara a veure aquest relat conjunt teu! :D Bona setmana!
doncs si no ho saps no et preguntis, coi! jajaaja. petons de retornada
Publica un comentari a l'entrada